Estam fent feina a la web. Perdonau les molèsties.

Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email

Reoberta la Torre de l’Homenatge com a espai en record als empresonats de la Guerra Civil

Noguera: “Volem fomentar la cultura en defensa de la democràcia perquè una ciutat que té memòria històrica és una ciutat més estimada”

La mostra ‘La presó de Bellver 1936-1939’ convida a repensar Bellver a partir d’un conjunt d’històries humanes

20171221_CastelldeBellverPalma, 21 de desembre de 2017.- El Govern de la Gent reobre la Torre de l’Homenatge, tancada la passada legislatura, com a espai de recuperació de la Memòria Històrica de la repressió franquista. La Torre de l’Homenatge acull l’exposició permanent “La presó de Bellver 1936-1939”, una mostra que convida a repensar Bellver a partir d’un conjunt d’històries humanes, personatges de diferents perfils i desiguals desenllaços que il·lustren la funció penitenciària del castell durant la Guerra Civil.

El batle de Palma, Antoni Noguera, ha afirmat que “la Torre de l’Homenatge ens permet homenatjar la democràcia i als polítics i a les 800 persones que estigueren presos a Bellver pels seus ideals”. “Volem fomentar la cultura en defensa de la democràcia perquè una ciutat que té memòria històrica és una ciutat més estimada”. A més, “el relat de país no és complet si ens furten capítols de la història”.

El regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió, ha assegurat que amb la reobertura de la torres es vol “tancar una de les grans ferides de la memòria històrica de Palma”. “Com a Ajuntament teníem del deure moral de donar a conèixer la pàgina més trista de la història del Castell de Bellver”, segons Carrió.

Durant la setmana de Nadal (dies 27, 28, 29 i 30 de desembre), es faran visites guiades gratuïtes de dimecres a dissabte per a majors de 16 anys. Cal inscripció prèvia al telèfon 971735065 o enviant un mail castelldebellver@palma.es. Després, es podrà visitar amb cita prèvia.

Diferents àmbits

La mostra, una proposta de l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, es divideix en diferents panells que recorden diferents persones que estigueren empresonades a Bellver durant la Guerra Civil. Els objectes que s’hi exposen han estat cedits per familiars dels presos. D’aquesta manera, els àmbits i personatges que estan presents són els següents:

Alexandre Jaume Rosselló: El 19 de juliol de 1936 se’l detingué al Port de Pollença i se’l traslladà a Bellver: se’l vinculà a un inexistent complot soviètic contra el bàndol rebel. Incomunicat a una de les torres del castell, redactà el text “Mi calvario”, en el qual resumia els seus cent cinquanta-dos dies d’empresonament.

Emili Darder Cànaves: El detingueren el 19 de juliol i, juntament amb altres destacats polítics republicans, fou tancat a Bellver. Malgrat el seu precari estat de salut, se l’acusà de rebel·lió militar en un procés judicial ple d’irregularitats. Amb Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Mateu Ferrer i Alexandre Jaume, se’l condemnà a mort.

Andreu Crespí: Professor i pedagog de prestigi, participà en la fundació del col·legi Cervantes, centre en el qual s’implantaren nous mètodes d’ensenyament que incidien en el foment dels drets humans i els valors democràtics. Fou detingut i traslladat a Bellver el 30 de juliol. Acusat d’adhesió a la rebel·lió, un Consell de Guerra el condemnà a cadena perpètua, pena de la qual complí sis anys a Can Mir, la Presó Provincial i el camp de concentració de Sant Joan de la Font Santa (Campos). Inhabilitat per a la docència pública, morí a Ciutat als 85 anys.

Ramon Lacomba Esteve: Pescador analfabet. Se’l detingué el 31 d’agost de 1936. A Bellver es relaciona amb el docent alacantí Rafel Gamero Ginata, president de la Federació de Mestres. Aquest li ensenyà a llegir i escriure amb cartilles que la família li feia arribar a la presó. Es comunicava amb ells mitjançant les cartes que, en el seu nom, dictava a altres reus. El 15 de gener de 1937 fou “posat en llibertat” de Bellver i executat, molt probablement a la Creu de Porreres. Cinc mesos després, el seu mestre, Gamero, va córrer la mateixa sort.

Heinz Kraschutzki: Empresari i periodista alemany. Va ser un defensor de la democràcia i la pau. Entrà pres a Bellver el 2 d’agost de 1936. Malgrat que se’l condemnà a trenta anys de reclusió major, el 1943 aconseguí la llibertat. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’instal·là a Berlín Occidental. Morí el 1982 als 91 anys, compromès amb els seus ideals pacifistes i antifeixistes.

Jan Ferak: Aviador i militar. Es presentà com a voluntari per a formar part dels esquadrons d’aviació que havien d’assistir la Segona República. Arribà a Espanya el 1936 com a membre de l’esquadra André Malraux. Ingressà al castell el 26 de juny. Bescanviat el 19 de juliol per un pilot del bàndol franquista, es reintegrà a les files de l’exèrcit republicà fins al març de 1938, data en què decideix retornar a Praga.

Josep Julià Jaume: Mestre d’obres. Poc abans de l’inici de la guerra, es casà amb Maria Pascual, amb la qual tindria la seva única filla. Amagat als Hostalets, fou detingut i traslladat en primer lloc a Can Mir i, després, a Bellver. El 4 de gener de 1937, Josep, de vint-i-dos anys d’edat, surt del castell amb un grup d’homes i és executat i enterrat a un lloc indeterminat, possiblement a Porreres.

Maria Pascual Flaquer: Treballadora d’una botiga de confecció. Fou coneguda com una de les roges del Molinar. Era la dona de Josep Julià. La seva mare, Catalina, fou torturada per no voler revelar l’amagatall de les seves filles. Maria s’havia ocultat dins una alfàbia de l’adoberia La Indispensable.  “Un horabaixa d’estiu –explicà Natàlia, la seva filla– se’m plantà al davant un home somrient que m’oferí caramels”. Li prometé més caramels si la nina, de dos anys, desvelava on era sa mare. La trampa conduí a la detenció de Maria, que ingressà a la presó de dones de Can Sales. La Nit de Reis de 1937, Maria, de vint-i-tres anys, surt de presó amb Antònia, Aurora, Catalina i Belarmina: foren executades pels falangistes al mur de la Creu de Porreres.

Projecte museològic

L’empresa Mutus Serveis Culturals ha redactat el projecte museològic, que partia de la idea inicial d’estudiar la Guerra Civil en el Castell de Bellver, un àmbit poc estudiat. Les famílies que han cedit documents originals són:

  • La família d’Andreu Crespí Salom ha cedit 22 cartes que foren enviades des de Bellver per Andreu Crespí.
  • La família d’Alexandre Jaume Rosselló ha cedit tres cartes en dipòsit escrites pel diputat durant el seu empresonament a Bellver.

Les famílies que han permès fer reproduccions són les següents:

  • La família de Ramon Lacomba permet fer una reproducció d’uns jocs de cartes.
  • Els familiars de Josep Julià i Maria Pascual han permès reproduir les seves cartes.
  • La família d’Emili Darder ha donat el seu consentiment per reproduir un dòmino que el batle de Palma emprava a la presó.
  • Gabriel Noguera ha cedit reproduccions de dos dibuixos seus, “Afusellaments” i “Aquí estamos”, que formen part del llibre “La presó de can Mir”, de Manel Suárez.

 

Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email