Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email

Noguera: “Avui aquesta ciutat recupera alguns dels seus millors ciutadans, aquells que varen morir per defensar la democràcia”

Palma dignifica a les víctimes identificades a la fossa de Porreres

Les seves restes han estat entregades als seus familiars

Cinc d’elles han estat traslladades al cementeri de Palma on han rebut un darrer homenatge al Mur de la Memòria

20180115_Batle1Palma, 15 de gener de 2018.- Dignificam la memòria de les víctimes de la repressió feixista retornant les restes al seus familiars. Aquest diumenge, en dos actes successius, s’ha fet entrega de les despulles al Cementeri de Porreres per al seu trasllat a Palma, i s’ha fet la rebuda de les restes al Mur de la Memòria, a Son Valentí. Amb aquests dos esdeveniments feim el darrer homenatge a les persones represaliades i que han estat identificades a la fossa de Porreres. És el resultat de l’aplicació de la Llei de fosses, aprovada aquesta legislatura pel Parlament de les Illes Balears a iniciativa, entre d’altres, de MÉS per Mallorca.

Des del Cementeri de Porreres –on s’ha fet un acte molt emotiu que ha comptat amb la presència del batle de Palma, Antoni Noguera, i del regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió, entre molts d’altres-, les restes de Rafel Cifre Torres, Guillem Frau Moragues i d’Ignasi Picornell Femenies, ciutadans de Palma, han estat traslladades fins al cementeri de Palma. També hi han estat traslladades les restes de Gaspar Macià Ventaloni, de Campanet, i de Gabriel Ferriol Gelabert, de Muro, per voluntat expressa dels seus familiars.

Amb l’arribada a Son Valentí ha tengut lloc, al Mur de la Memòria, el darrer acte d’homenatge i memòria a aquestes víctimes de la repressió franquista, que rebran sepultura al cementiri de la ciutat. Les diferents caixes amb les restes han estat acompanyades d’un centre de flors amb els colors republicans. Hi han participat el batle Noguera i altres regidors de l’equip de govern, així com la vicepresidenta del Govern, Bel Busquets.

La presidenta de l’Associació Memòria de Malloca i portaveu de la comissió tècnica de la Llei de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, Maria Antonia Oliver, ha transmès “la nostra enhorabona a les famílies per la lluita contra el silenci i l’oblit, i ara també a les institucions”. “Hem de donar normalitat al reconeixament a les victimes del franquisme i els seus drets a la reparació, la veritat i la història”, ha defensat Oliver.

L’exdiputada del Parlament, Margalida Capellà, i que fou la ponent de la Llei de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, ha afirmat que “estam convençudes que la darrera voluntat i el darrer pensament d’aquestes persones va ser que esperaven que les cercassin; per aquest motiu, avui obrim les fosses per tancar les ferides, una cosa tan senzilla que hem tardat 80 anys en començar a fer realitat”.

La vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, ha assegurat que “obrir les fosses tanca unes ferides que no s’haurien d’haver deixat mai obertes per uns crims execrables que no s’haurien d’haver produït mai” i ha anunciat que, en aplicació de la Llei de fosses, el Govern farà una passa més i presentarà una denúncia per crims contra la humanitat per les persones desaparegudes a causa de la repressió franquista.

Per la seva banda, el batle de Palma, Antoni Noguera, ha afirmat que amb l’arribada de les restes d’aquestes víctimes al cementiri de Palma, “avui aquesta ciutat recupera alguns dels seus millors ciutadans, aquells que varen morir per defensar la democràcia”. Noguera també ha afirmat que “els seus familiars ja poden tancar una ferida que romania oberta des de feia 80 anys i reconciliar-se amb un passat que se’ls havia furtat”. El batle també ha recordat que l’Ajuntament ha obert a la Torre de l’Homenatge del Castell de Bellver un espai dedicat a recuperar la memòria dels republicans represaliats pel franquisme i que romangueren empresonats allà durant els primers anys de la Guerra Civil, entre els quals es trobaven Alexandre Jaume i Emili Darder.

Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email