Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email

Article de Llorenç Carrió: ‘El Solleric en violeta’

(Article publicat pel regidors de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió, avui, 8 de Març,  al diari AraBalears)

llorenç carrió (2)“Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”. Amb aquestes paraules de Montserrat Roig, Mireia Boya reivindicà Aurora Picornell i les roges del Molinar a l’homenatge que se’ls va retre el passat mes de gener al Teatre del Mar. Dones com Aurora Picornell, filla predilecta de Mallorca, ens demostren que la seva ploma era ben revolucionària i que la dignitat humana de la seva obra perviu per damunt de la persecució, la presó i l’assassinat.

Des de la seva arribada a la direcció del centre expositiu del Solleric, Sebastià Mascaró ens va manifestar que el seu projecte de centre tendria un gran contingut social i que volia marcar dues línies generals de programació: la memòria històrica i el gènere. Dues qüestions amb les quals ja fèiem feina des de l’àrea i que a més són estratègiques a la política desenvolupada des de l’equip de govern de Cort. La rapidesa amb què, juntament amb el seu equip, ha fet realitat aquestes línies és sorprenent. A més, ens han impactat la sensibilitat i la bellesa de les propostes que ja s’han vist al centre, i l’activitat que ha generat cada una de les exposicions. Podem dir que el Solleric ha passat de ser un simple centre expositiu a ser un espai viu en el qual artistes contemporànies conviden a reflexió sobre temàtiques d’interès públic i actual.

D’aquesta manera, ara mateix tenim un Solleric més violeta que mai, amb obres, exposicions i comissariats que rompen definitivament estereotips i el paper tradicional de la dona a l’art. Tant és així que aquest mes hi podrem gaudir d’obres de Bel Fullana i Marta Pujades, guanyadores del Ciutat de Palma d’arts visuals de l’any passat i d’enguany, les quals reflexionen sobre el gènere, i de María Jacarilla, María José Ribas, Joana Cera, Rosa Vallori, Julia Llerena, Alexandra García i Izaskum Escandón, a més de les propostes guanyadores de les convocatòries obertes en la línia de projecte artístic amb Irati Inoriza, amb la participació de Pau Andreu Sitjar, i la proposta en línia comissarial de Diana Guijarro.

D’aquesta nova orientació, n’és un bon exemple l’exposició ‘La Foscor’ d’Olimpia Velasco. En un moment en què les persones víctimes d’empresonanment polític estan desgraciadament de tan rabiosa actualitat i es reivindica el 8 de març amb un nou impuls, no ens podem oblidar de les preses polítiques. Moltes vegades el seu captiveri encara és pitjor que el masculí. Per això, aquesta exposició a l’Espai Dipòsit encara té més transcendència i fa visible aquesta realitat. De la trobada fortuïta entre Gloria Labanca, presa política a la dictadura uruguaiana i resident a Mallorca, i l’artista neix aquesta exposició, que és un homenatge a totes aquestes dones de l’Uruguai, però també de Mallorca i del món sencer, que han estat, són o seran preses polítiques.

Aquesta obra ens mostra, com només n’Olimpia sap fer-ho, el captiveri i els sentiments que suscita, la humiliació, el dolor i la por que han sofert aquestes dones per les seves idees i com aquest fet els ha acompanyat des de llavors. Per a copsar-ho millor l’exposició es complementa amb una ‘performance’ de dansa creada per Catalina Carrasco, que tendrà lloc el pròxim 15 de març al Solleric; la presentació del còmic ‘Cuerda de presas’ a la llibreria Los Oficios Terrestres el 23 de març, a càrrec dels seus autors, Jorge García i Fidel Martínez, i la projecció de la pel·lícula ‘Migas de pan’ (2016) a CineCiutat el 5 d’abril, amb un col·loqui posterior en què participaran Manane Rodríguez –la directora–, na Gloria, n’Olimpia i na Marta.

Tornant al cas de n’Aurora, a més de l’empresonament i final tràgic a tan sols 24 anys, ens trobam amb l’intent permanent de silenciar-la. No li perdonaren mai la valentia ni la qualitat dels seus escrits. Perquè no ho acabin d’aconseguir m’agradaria recuperar les seves paraules, que amb tan sols devuit anys donaven la benvinguda a les dones perquè es fessin seva la República: “¡Arriba, hermanas de Mallorca! ¡Arriba, ciudadanas del Mundo! Ved: esta bandera tricolor que lleva escritas las palabras de Amor, Libertad y Ciudadanía es la vuestra. Todas bajo ella, pues, y la victoria es nuestra”.

Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email