Durant el matí l’artista Gunter Demnig ha instal·lat les 14 pedres que recorden als residents i nascuts a Palma que foren víctimes del nazisme
El projecte ha comptat amb la col·laboració del col·legi Monti-Sion i amb els familiars dels homenatjats
Noguera: “Ha estat un exercici de reparació, de dignificació i de justícia històrica d’aquelles persones que dedicaren la seva vida als valors de la democràcia”
Carrió: “Recuperam els noms de les víctimes del franquisme i del nazisme i recordam que lluitaren per la llibertat de tots nosaltres”
Palma, 16 de desembre de 2018.- El passat mes de maig, l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística va iniciar, en col·laboració amb l’escola Monti-Sion, la recerca d’aquells ciutadans i ciutadanes nascuts o que visqueren a Palma que havien estat presos a camps de concentració nazi. D’aquesta manera, es traslladava a Ciutat el projecte Stolpersteine, un projecte que ha permès localitzar i documentar el nom de 14 persones. Des d’avui, tenen un Stolpersteine, una pedra, a Palma per recordar la seva memòria.
Stolpersteine significa “pedra o llambordí per travelar” i és un monument dispers que s’estén per tot Europa en memòria de les víctimes del nazisme. Les pedres s’han posat incrustades a les voreres davant del darrer lloc on va viure, estudiar o treballar la víctima abans del seu arrest i deportació als camps de treball. Les plaques de bronze que s’han instal·lat són una idea de l’artista alemany Gunter Demnig, que avui les ha instal·lat a Palma durant tot el matí acompanyat pel regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió; la coordinadora general de Cultura, Francisca Niell; familiars dels homenatjats; el director de Monti-Sion, Rafel Barceló Tomas; la cònsol d’Alemanya, Sabine Lammers, i alumnes de Monti-Sion, reentre d’altres.
Acte
L’acte ha començat a La Vileta i ha acabat a la plaça de la Pescateria, on s’han col·locat set pedres en record de set persones de les quals no s’ha pogut comprovar on visqueren. En aquest punt, el batle de Palma, Antoni Noguera, ha afirmat que l’acte d’avui “ha estat un exercici de reparació, de dignificació i de justícia històrica d’aquelles persones que dedicaren la seva vida als valors de la democràcia”. “La memòria històrica es planteja perquè és necessari que tot allò que va passar no torni a succeir. Entre tots i totes hem d’acabar amb els missatges que foren brou del franquisme”, segons Noguera.
El regidor de Cultura, ha recordat les paraules de Montserrat Roig, qui va dir que “si hi ha un acte d’amor, aquest és el de la memòria”. “Avui fem un acte d’amor per recordar unes persones que foren víctimes per partida doblem, pel franquisme i pel nazisme. Recuperam els seus noms i recordem que lluitaren per la llibertat de tots nosaltres”, ha dit Carrió. Mentre Gunter Demnig instal·lava la Stolpersteine, ha sonat “El cant dels ocells”, de Pau Casals. L’acte s’ha tancat amb “L’Himne de l’Alegria” i “La Balanguera”.
Recorregut
L’acte ha començat col·locant les Stolpersteine davant les cases de les persones de les quals s’ha pogut documentar on visqueren:
- Miquel Navarro. La Vileta. El febrer del 1939, després de fugir de l’illa de Menorca, arribà a Catalunya, on travessà la frontera cap a França. Just després de creuar-la fou empresonat per l’exèrcit francès i enviat a un
camp de treball de França. Després, passà a mans de l’exèrcit alemany que el va enviar a un camp de treball a Alemanya. De cap dels dos camps es coneix el nom. Després de l’alliberament el 1945 visqué a Tolosa (Guipúscoa), fins que el 1953 tornà a Palma. - José Mª Aguirre Salaberria. Son Roca. Va néixer el 1919 i va ser deportat el 1940 a Mauthausen-Ebensee. Va ser alliberat.
- Jaume Rebassa. Son Espanyolet. Va néixer a Palma el 1889. Sindicalista, polític i sabater, va estar pres a diferents presons quan fugia de Mallorca i camps de concentració italians fins que el 1943 va ser enviat a Flossenbürg i, després, a Buchenwald, on va morir.
- Rafel Xamena: Es Jonquet. Va arribar a Mauthausen el 3 d’abril de 1941 procedent de l’Stalag XII D de Trier. Va portar la matrícula 3.896. Va ser traslladat a Kommando de Gusen el 30 de juny de 1941, on li imposaren el número 13.057. Va morir el 1941 al camp de concentració.
- Josep Marí Juan. Puig de Sant Pere. La seva família es va traslladar a Palma des de Cuba, on havien emigrat des d’Eivissa, durant els anys 20 del segle XX. Va ser capturat el 1944 quan lluitava contra el nazisme. Va estar als camps de Meissen i Chemnitz. Va ser alliberat.
- Eugenio Balduz Asensio. Sant Jordi. Nascut el 1919 i deportat el 1940 a Mauthausen, on va ser alliberat.
- Josep Roy Ribas. Centre Històric. Nascut a Palma el 1912. Va ser deportat a Mauthausen el 1941 i després el varen traslladar a Gusen el 1941, on va ser assassinat.
A la plaça de la Pescateria s’han col·locat les següents pedres:
- Antoni Ensenyat. Nascut el 1900 a Palma. Fou membre de la Resistència. Va ser deportat el 1944 a Flossenbürg i, després, a Buchenwald, on va ser alliberat.
- Pere Mayol Martorell. Nascut el 1908 a Palma. Quan va passar la frontera amb França va ser detingut i enviat al camp de Barcarès. Fou empresonat a Dachau el 1943 amb la matrícula 48.911. Va ser alliberat
el 1945. - Manuel Molina Martí. Va néixer a Palma el 1943. Va arribar a Mauthausen el 29 d’abril de 1941 per, després, anar a Gusen, on va ser assassinat el 1941.
- Gabriel Mora Mas. Nascut el 1908 a Palma. Va ser deportat a Mauthausen el 1940, on se li va posar el número 5.041. Va ser alliberat el 1945.
- M. Oliver Socias. Nascut a Palma el 1898. Va ser enviat a Mauthausen el 1941 i traslladat a Gusen el 1941, on va ser assassinat el 1941.
- Pasqual Mora Bellafont. Va néixer a Palma el 1917. Es va exiliar a França. Va estar al camp de Barcarès, a ‘illa d’Aurigny, a Jersey i a Fort Régent. Fou alliberat el 1945.
- Guillem Torrens Sastre. Nascut a Palma el 1918. Va arribar a Mathausen el 1941. Fou alliberat el 1945.
