Palma, 7 de març de 2019.- El Parc de la Quarentena ha acollit avui horabaixa un homenatge als jueus conversos que intentaren fugir de Mallorca el 7 de març de 1688 empesos per la repressió inquisitorial. L’acte ha estat organitzat per Memòria del Carrer i ha comptat amb el suport de l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i amb la col·laboració de la Comunitat Jueva de Balears, Limud Mallorca, ARCA Llegat Jueu i l’Instituto de Relaciones Culturales Baleares-Israel. Durant la trobada s’ha llegit el poema “L’adéu del jueu”, de Ramon Picó i Muntaner, amb l’acompanyament del violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló.
L’acte ha recordat els fets de 1688 en el lloc on es creu que embarcaren els jueus conversos. Aquell any fou posat al cap de la inquisició un inquisidor nou: Pedro Guerrero de Bolaños. L’11 de febrer de 1688 va manar empresonar Pere Onofre Cortès, seguit del de la seva muller i fill el 4 de març del mateix any. Les detencions precipitaren el pànic entre els conversos, que començaren a pensar en plans per fugir de l’illa. En aquell moment hi havia un vaixell anglès ancorat al port, que contractaren per transportar un grup de conversos. El pla es va mantenir en secret. De forma prèvia col·locaren a bord sacs amb provisions i roba pel dia de la partida, el 7 de març al vespre.
La fugida
L’escriptor Baruch Braunstein recull al seu llibre “Els xuetes de Mallorca” com va ser la fugida i les conseqüències: “Amb una calma aparent, un grup de dones i d’infants sortí de casa a primera hora d’aquell vespre per fer el que semblava una passejada innocent cap als afores. Havien previst de trobar-se amb els homes de la comunitat al defora de les muralles de la ciutat i junts anaren cap a un sector del port prèviament determinat, on pujaren a una llanxa que els dugué al vaixell. Feliçment, no semblava que ningú sospités res; havien completat la part més perillosa de llur fugida, emparats per la fosca de la nit”.
Malgrat tot, però, el vaixell no pogué sortir del port a causa d’una tempesta sobtada que no li va permetre alçar les veles. “Els elements semblaven conspirar contra ells i, després de sis hores angoixoses a bord del vaixell, decidiren de retornar a terra. Amb tot, confiaven que llur secret no hauria estat revelat i furtivament retornaren a llurs cases. Però l’orella alerta de la inquisició havia estat advertida, i els seus funcionaris ja els esperaven. Entre les dues i les tres de la matinada del dilluns 8 de març de 1688 foren empresonats”, explica Braunstein.
Les conseqüències foren funestes. “Aquesta desgràcia esclafà els conversos. Llur moral i cohesió, tan forta fins aleshores, es trencà immediatament […]. Les denúncies teixiren ràpidament una xarxa a l’entorn dels altres conversos, tant dels que havien participat en la fugida frustrada, com dels que havien romàs a casa.
Després del 9 de març, les detencions començaren immediatament i continuaren durant els anys següents fins que tots els membres de gairebé totes les famílies de conversos, inclosos els nens d’edat entre onze i tretze anys, varen ésser duts davant la inquisició”, segons Braunstein.
