Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email

Cultura presenta les conclusions de l’estudi preliminar sobre el Castell de Bellver

Palma, 15 de març de 2019.- L’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística ha presentat avui les conclusions de l’estudi preliminar del Castell de Bellver, que ha elaborat un equip multidisciplinari els arquitectes Fernando Vegas i Camilla Mileto. L’estudi serà la base del pla director que marcarà les prioritats i una intervenció global. La proposta s’inclou dins l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible i Integrat, Pla Litoral Ponent, que compta amb el finançament dels fons europeus FEDER.

El regidor de Cultura, Llorenç Carrió, ha remarcat que l’estudi és “una passa important per poder millorar i conservar el Castell de Bellver”. “L’objectiu de l’anàlisi és aconseguir una visió de conjunt de Bellver i un coneixement més detallat del seu estat i situació actuals de conservació”, ha assegurat Carrió. El regidor ha remarcat que “fins ara, les intervencions que s’han fet des del segle XIV han estat parcials per tal de resoldre problemes específics o per habilitar els espais propis per un ús concret”. “Aquesta anàlisi ens permetrà elaborar un full de ruta molt més respectuós”, ha conclòs Carrió.

Un equip multidiscplinar liderat pels arquitectes Fernando Vegas i Camilla Mileto han estat els redactors de l’estudi preliminar. Per a Vegas, “el Castell de Bellver és un venerable ancià de 700 anys que es troba en bon estat de conservació, té les seves arrugues, però cap d’elles greu”, ha assegurat Vegas.

Estructura
L’estudi s’ha estructurat de la següent forma:

  • Anàlisi documental: històtic-artístic, històric-arquitectònic i estudis tècnics.
  • Diagnòstic preliminar de l’estat de conservació.
  • Diagnòstic preliminar de la gestió.
  • Diagnòstic DAFO.
  • Conclusions.

L’anàlisi documental a permès comprendre els orígens i les raons de les petjades físiques que s’observen i com han determinat la història del castell. En aquest apartat s’ha recopilat tota la documentació tècnica ja extreta sobre les característiques del castell. L’objectiu és obtenir una visió general de la informació existent i, a partir de l’estudi de detall, evidenciar tots aquells estudis que es deuen realitzar per a complementar-la.

El diagnòstic preliminar de l’estat de conservació ha inclòs l’estudi dels materials i les tècniques constructives, estudis estratigràfics, termografies, degradació material i degradació estructural. . “Es tracta d’estudiar la història de l’edifici a través del propi edifici”, ha explicat Vegas. S’han trobat un número elevat de sistemes i materials com la fusta i la tàpia, fins ara desconeguts. A més, als murs de carreus s’han observat un gran número de marques de picapedrer i tècniques de llaura. A l’anàlisi preliminar s’han detectat 104 nus estratigràfics que deixen veure que la complexitat i el número d’intervencions és molt major als documentats. Pel que fa als resultats de l’estudi termogràfic, estan els relacionats amb els materials i les tècniques constructives i amb la gestió de l’aigua de pluja, on s’ha fet evident la gran influència que suposa en el procés de degradació del castell.

En relació a el diagnòstic de la gestió, l’estudi posa èmfasi en què el castell suposa un punt d’atracció turística per sí mateix i proposa l’estudi d’una possible ampliació i diversificació de l’oferta. Entre les causes de deterioració es troba la necessitat de millorar el manteniment. El Castell disposa de personal que du a terme aquesta feina, i es recomana un manual o guia que a nivell tècnic aclareixi i determini els criteris i les tècniques d’intervenció, necessari per poder realitzar de manera millor el seu treball, una tasca que ja s’està duent a terme.

Conclusions
Les conclusions que marca l’estudi són les següents:

  • Conjunt arquitectònic i paisatgístic de gran singularitat i importància per al coneixement històric i cultural de la ciutat.
  • Grans oportunitats, no explorades, per a la posada en valor global i increment de l’interès turístic amb la generació de propostes d’activitats socio-culturals i lúdiques al seu interior i entorn.
  • Falta de coordinació en les tasques d’intervenció eventuals i conservació periòdica que produeix paulatinament una manca d’autenticitat del conjunt.
  • Necessitat de tasques de consolidació.

Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email