La crisi sanitària de la COVID agreuja la situació d’emergència habitacional a Palma

Palma, 30 de juny de 2020- El Departament d’Habitatge de l’Àrea de Model de Ciutat ha realitzat una prospecció de preus dels principals portals immobiliaris i els ha comparat amb l’estudi intern de l’octubre passat i les principals conclusions són:

– S’ha produït un lleuger descens del preu del lloguer. En tot cas, molt lluny dels nivells de desembre de 2013. Cal recordar que Palma és la ciutat de tot l’estat espanyol on més ha crescut el preu de lloguer en els darrers 6 anys: un 55% entre el 2013 i el 2019.

– Actualment, el preu mitjà de lloguer al municipi de Palma és de 12,4€/m2 segons Idealista i 12,22€/m2 segons Habitaclia. Mentre, segons l’estudi intern de l’àrea realitzat el mes d’octubre passat, el preu se situava en un 13,2€/m2. Per tant, ara ha disminuït en un 5%. 

–  Segons l’estudi intern, el districte amb el preu més elevat és Ponent (13,44€/m2) seguit per Centre (12,11€/m2).

–  Els primers metres quadrats dels habitatges es paguen molt cars, els habitatges d’un dormitori són els més elevats dins tot el municipi. Els barris amb preu més elevat són: Sant Agustí (1 dormitori, 20,72€/m2), Cala Major (1 dormitori, 18,68€/m2), Santa Catalina A (1 dormitori, 15,81€/m2) i Coll d’en Rabassa/Ca’n Pastilla (1 dormitori, 15,03€/m2).

–  La crisi de la COVID-19 ha ajudat a ampliar l’oferta de lloguer de llarga durada, però no ha reduït significativament els preus.

–  Durant l’estat d’alarma s’ha observat una reducció significativa de les ofertes de lloguer de vacances a Airbnb així com un augment del lloguer de llarga durada. En alguns barris de Sindicat, La Missió, Sant Jaume i La llotja ha hagut un augment del 40% en les ofertes de lloguer: abans hi havia 176 unitats, a principis de juny hi ha 247 unitats. 

Més vulnerabilitat

L’Oficina Antidesnonaments ha vist com durant l’estat d’alarma per mor de la crisi sanitària de la COVID-19 i respecte el mateix període de l’any passat, s’ha produït un increment exponencial dels expedients oberts per dificultats o impagaments dels lloguers. Concretament, el 2019 se’n varen obrir 191, mentre que enguany s’han iniciat  446 expedients. Això és un 133% més i suposa que enguany en un semestre s’han tramitat quasi tants expedients de lloguer com tot el 2019.

Neus Truyol: “El mercat immobiliari no afluixa i les famílies tenen més problemes per a poder pagar els lloguers. Necessitam una resposta urgent: limitar els preus màxims i fer aflorar els habitatges buits en mans dels fons voltor”

“Un factor preocupant és la baixada de les activitats de mediació amb les entitats financeres s’han aconseguit aturar menys desnonaments i un mínims de mediacions i condonacions. El nombre de  lloguers socials aconseguits ha estat zero fins el moment”, ha dit la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol.

Els barris més afectats amb més de 100 expedients oberts per barri són els situats a la corona nord i llevant de l’eixample de Palma entre avingudes i via de cintura.  Destaquen Son Gotleu 435  Pere Garau 323 i Foners 211 expedients oberts desde el 2015.

El perfil de demandant més freqüent és el de parella amb fills 34% seguit d’unitats de convivència monoparentals 21%. Les dones predominen com a titulars d’expedients oberts amb una mitja del 64% dels expedients oberts des de 2015. Aquesta diferència s’ha incrementat durant el 2020 per la crisi de la COVID-19 fins a un 67%.

Requeriment de resposta urgent

La crisi social i l’emergència habitacional requereix d’una resposta urgent i contundent. La repercussió a les economies de les famílies de Palma ha estat immediata i molt significativa; de fet, moltes famílies s’han vist amb dificultats per assumir la despesa del lloguer des del principi de l’estat d’alarma.

El preu mig del lloguer a Palma ha disminuït lleugerament però els expedients oberts a l’Oficina Antidesnonaments per problemes d’impagaments de lloguers s’ha disparat un 133%

“A principis d’aquest mes hem enviat carta la ministre espanyol per poder tenir competències i regular els preus dels lloguers. L’emergència social és ja una realitat i necessitam mesures contundents. Ningú pot quedar enrere, l’Ajuntament i les institucions públiques han d’estar devora les persones”, ha recordat Truyol, que ha enumerat les següents peticions:

1. Demanar al Govern central que permeti afrontar l’emergència habitacional amb mesures valentes i cooperatives.

     – Publicació de l’índex de preus dels lloguers i facultar l’Ajuntament per a regular els preus i poder regular els increments per zones.

     – Mantenir més enllà de l’estat d’alarma els incentius econòmics per afavorir la medicació entre propietaris i llogaters.

     – Facultar l’Ajuntament per gravar fiscalment a través de l’IBI els immobles que no compleixin amb la seva funció bàsica de ser habitatge: immobles o habitatges desocupats o la comercialització d’allotjaments turístics.

     – Ampliar el codi de Bones Pràctiques bancari per suavitzar algunes restriccions i revisar per ampliar la moratòria de deutes hipotecaris. 

2. Demanar al Govern de les Illes desenvolupar la Llei de l’Habitatge per fer aflorar els habitatges buits i aturar les polítiques abusives i de pressió que duen a terme els fons voltor.

3. La tercera línia de treball és la impulsada a mig i llarg termini a través del Pla General, “amb l’objectiu de compensar 20 anys d’inacció en relació a l’oferta d’habitatge social”.

Actualment, Palma compta amb 0,89% d’habitatges socials (1.548) entre PMH i IBAVI, però les projeccions del nou Pla General faran que el 2040 arribi 6,05%, és a dir 12.174 habitatges socials. Això significa que el nou Pla General multiplica per 8 l’habitatge social. També significa multiplicar x 4 la mitjana estatal en habitatge assequible i apostar per una ciutat i barris compactes, on es consumeixi menys territori i s’aprofitin els espais amb la mescla d’usos.

“El nou planejament oferirà  opcions per a l’ampliació del parc d’habitatges i donar resposta a la demanda demogràfica dels propers 20 anys però sense consumir més territori i cercant involucrar el sector privat de la construcció en la creació d’habitatge assequible. Les fórmules clàssiques de crear habitatge han quedat enrere: barris compactes, mescla d’usos, habitatge dotacional, fórmules de concessió i cooperació”, ha ampliat la regidora.

PREVISIONS 2040

Dinàmica poblacional: creixement moderat 0,66%, equivalent a 66.892 habitants més dels actuals, un total de 518.435 habitants.

Demanda d’habitatge:

Oferta d’habitatge provindrà el 81% en sòl urbà (ja existent) i un 19% de sòl urbanitzable. Es reforça així el model de ciutat compacta amb densitat suficient i reducció de la dispersió.

“Créixer en més consum de territori no és la solució”

“L’ús òptim del territori i la contenció en la  expansió de la ciutat no tenen perquè ser incompatibles amb l’obtenció d’habitatge assequible, especialment quan com fa el nou PG, es proposen creixements amb densitats adequades i un important percentatge d’habitatge protegit”. En aquest sentit Truyol ha recordat que les polítiques liberalitzadores que permeten que qualsevol sòl rústic no protegit es pugui urbanitzar el que genera és una bimbolla immobiliària, demostrant que el valor de l’habitatge depèn molt més del mercat financer que de la disponibilitat de sòl. “Per tant, la història recent ens demostra que créixer en consum de territori no frena ni regula els preus de l’habitatge. El preus dels habitatges reben una influència molt més directa i forta de les dinàmiques i pressions del mercat financer”.

“En tot cas, i fins que el govern espanyol no cedeixi competències per a limitar els preus dels lloguers, les mesures que contempla el Pla General per tal d’injectar habitatges a preus assequibles al mercat immobiliari són també per a pal·liar les fluctuacions dels preus en el mercat especulatiu”. Per exemple, gairebé el 50 per cent dels nous habitatges han de ser de protecció. “Això ens convertirà en líders a tot l’estat i suposarà fer una passa de gegant a l’hora de garantir l’accés a un habitatge digne”, ha conclòs Truyol.