Palma, 31 de juliol de 2020.- El Ple de l’Ajuntament de Palma aprovà ahir una moció per a la reparació moral i la recuperació de la memòria d’Ateu Martí, funcionari de la casa assassinat el 29 de juliol del 1936. El plenari donà el vist-i-plau a declarar injusta i il·legítima la violència exercida contra Ateu Martí el 29 de juliol del 36; declarar injusta i improcedent la destitució de Martí com a funcionari de l’Ajuntament i declarar injust l’acord del Ple del 27 de novembre del 36 pel qual es denegà a la seva esposa, Joana Mas, els drets passius de viduïtat acusant Martí d’haver abandonat el seu lloc de feina i les seves responsabilitats una vegada començada la guerra. També va sortir endavant un altre acord de ple en què s’insta al Ministeri de Justícia, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, que faci una declaració de reparació i reconeixement personal a Martí.
Ateu Martí va ser assassinat el 29 de juliol de 1936, ara fa 84 anys, per la seva militància comunista i maçònica per presidir la Lliga Laica i pel seu activisme. Una vegada mort, tant ell com la seva família varen patir una campanya de difamació pública impulsada per les autoritats. Martí mantenia una relació molt estreta amb diversos col·lectius d’esquerres, maçons i laics de la ciutat, així com també amb el nucli de s’Arenal i Les Cadenes. Va ser servidor públic a l’Ajuntament de Palma, on exercí diferents funcions i va arribar a ser cap de negociat. Pel que fa a la seva tasca política cal destacar el reconeixement i l’agraïment que li manifestà el consistori el 6 de maig de 1931 per la seva actuació dirigint i mantenint l’ordre públic al capdavant de la Guàrdia Republicana el dia de la proclamació de la República a la Ciutat, la qual cosa va permetre que no hi hagués cap víctima ni incident important.
Llorenç Carrió: “Amb aquesta actuació fem un acte de reparació, memòria i justícia cap a una de les figures més destacades del primer terç del segle XX de la societat mallorquina i un treballador públic de l’Ajuntament”
El regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, afirmà que “amb aquesta actuació fem un acte de reparació, memòria i justícia cap a una de les figures més destacades del primer terç del segle XX de la societat mallorquina i un treballador públic de l’Ajuntament”
