Palma, 23 de setembre de 2020.- La regidora de l’àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, la consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell de Menorca, Cristina Gómez, i el regidor d’Habitatge d’Eivissa, Aitor Morràs, han presentat en una roda de premsa conjunta en streaming el projecte “Regenerate Illes Balears”. Les tres administracions han presentat un projecte conjunt a la convocatòria de la Comissió Europea per tal de dissenyar i implantar un programa a les Illes Balears que incentivi la inversió en el parc d’habitatges privat que millori la seva eficiència. L’objectiu és regenerar més de 3.000 habitatges amb projectes ecosostenibles, tot mobilitzant una inversió aproximada de 44 milions d’euros en quatre anys.
La gran novetat d’aquesta proposta és que fins ara s’ha fet feina en l’àmbit públic però no en el privat, un fet imprescindible per complir amb els objectius de descarbonització de les ciutats. El sector residencial consumeix el 40 % de l’energia i emet el 36% de les emissions CO2 a la UE. En base als certificats energètics dels edificis existents, el 97 % dels immobles d’Europa són ineficients, per la qual cosa afecten tant el medi ambient com la salut, el benestar i la productivitat dels ciutadans europeus que romanen el 90 % del temps en interiors.
“A més de reduir el consum energètic i les emissions de CO2, amb aquest projecte també s’aconsegueix incrementar el confort, la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, un fet que l’actual crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha evidenciat necessari. Lluitam contra la pobresa energètica de la població més vulnerable i posam en joc un motor econòmic que s’estima que creï uns 19 llocs de feina per a cada milió d’euros invertits. En concret, només a Palma suposaria la rehabilitació de 1500 habitatges, 22 milions d’inversió i la creació de 400 llocs de feina. D’aquesta manera també es converteix en un element de diversificació econòmica”, ha dit Truyol.
El projecte té per objectiu regenerar energèticament més de 3 mil habitatges privats tot mobilitzant un mínim de 44 milions d’euros en 36 mesos a les illes.
Des de Menorca, Gómez, ha remarcat que “es tracta d’un projecte ambiciós, que persegueix innovar en el sector de la construcció i facilitar la rehabilitació energètica del parc d’habitatges privat, amb la novetat de poder arribar als perfils més vulnerables, accions que ens encaminen cap a una illa més eco-sostenible, un territori descarbonitzat i una societat més inclusiva”. Per part seva, el regidor Aitor Morràs ha explicat que “amb la rehabilitació d’habitatges al municipi d’Eivissa es pretén cobrir una sèrie de debilitats que té tant la societat com el parc d’habitatges a la ciutat i, més encara en la situació d’afecció de la COVID19. És per això que és necessari la inversió pública en aquest sentit, un fet que permetrà lluitar contra la pobresa energètica millorant la comoditat i sanitat als habitatges i reactivar econòmicament i generar de llocs de feina”
Així, doncs, per pal·liar aquest consum ineficient, s’aposta per les següents línies de feina:
- Oferir assistència i acompanyament als ciutadans: tècnica, social i legal per executar una renovació d’habitatge correctament, que inclou la formació als professionals, l’atenció a la ciutadania, l’assistència tècnica, etc. Per fer-ho possible es donarà continuïtat a l’oficina tècnica del Programa Habitatge Digne de l‘EDUSI que actualment està en marxa, i també finançat pels fons FEDER europeus. “Volem estimular la demanda de projectes abordant les necessitats de la ciutadania i acompanyant-la en la presa de decisions” , ha explicat Gómez.
- Oferir finançament privat assequible i accessible per a tothom: això permetrà un desenvolupament adequat dels projectes que s’han de realitzar. “Es finançarà el 100 % de l’obra per avançat, cosa que ho farà accessible i a llarg termini per a tots els ciutadans, també els que es troben en situació de vulnerabilitat o pobresa energètica”, ha dit Morràs.
- Possibilitar un “Fons Social de Garantia” públic: que complementi l’oberta de finançament privada, només oferida a aquells estrats de la població més vulnerables socieoeconòmicament. “Evitam així l’exclusió dels sectors més vulnerables en la transició energètica, tot reduint el risc de les operacions amb col·laboració de l’administració pública, i augmentant l’impacte social del programa”, ha dit Truyol.
Neus Truyol: “és la millor acció ambiental promoguda des de les administracions públiques dins l’àmbit privat i va en la línia de feina engegada per Model de Ciutat de lluita contra el canvi climàtic”.
“Amb aquests tres elements i la col·laboració activa de l’administració pública, el model EuroPACE és capaç de generar la confiança necessària per promocionar la regeneració urbana i desbloquejar (incentivar) el mercat, maximitzant l’impacte social, econòmic i mediambiental”, ha afegit la regidoria de Model de Ciutat de l’Ajuntament de Palma.
Conceptes claus del projecte
-Finançar la promoció i impuls de la rehabilitació del parc residencial privat, com a continuació del projecte EDUSI i implementar el model EuroPACE a Balears
-La subvenció cobreix fins al 100 per cent dels costos de personal, viatges, contractacions de serveis i subcontractacions de tasques.
-La subvenció està subjecta al compromís per part de l’Ajuntament de la recerca a través de l’oficina tècnica de projectes en inversió d’obres eco-sostenibles en edificació privada necessaris per mobilitzar el capital suficient (almenys 15 vegades l’import de la subvenció rebuda) al seu municipi.
-La resolució per part de la comissió sol tardar 4 mesos: se sabran els resultats devers el gener del 2021. Aleshores s’obre un període de 3 o 4 mesos de negociació entre les parts que acaba amb la firma del contracte amb la CE i l’acord privat entre els socis del projecte.
– La consultora europea GNE serà l’encarregada de cercar finançament privat per poder oferir a les comunitats de veïns per a la renovació energètica dels seus habitatges.
-Els fons de l’instrument provindran d’inversors que compleixin amb un criteri eco-social i mediambiental molt alineats amb els objectius del projecte.
-La col·laboració público-privada es cristal·litza en la creació d’un Ens Gestor, responsable de la finestreta única.
Palma, soci codissenyador del programa a Balears
Palma és soci col·laborador juntament amb el Consell Insular de Menorca, la ciutat d’Eivissa i GNE per al desenvolupament d’aquest programa a les Balears, tot oferint una oficina tècnica- una finestreta única- al ciutadà i delimitant l’àmbit geogràfic de la ciutat on s’ha de desenvolupar el projecte.
“Impulsar el sector de la regeneració eco-sostenible és un vector de la lluita contra la crisi del COVID-19 i motor de diversificació del model econòmic a Palma”, ha insistit la regidora.
L’entitat GNE és una consultora europea que ha participat en casos d’èxit en projectes similars a Olot i Bilbao. Seria l’encarregada de cercar finançament privat que es pugui oferir a les comunitats de veïns per a la renovació energètica dels seus edificis.
“Aquest projecte encaixa perfectament amb la línia de feina de l’equip de Model de ciutat: d’una banda s’aconsegueix millorar la trama urbana de les ciutats a través de la millora de l’eficiència energètica dels edificis privats la qual cosa ens permet lluitar contra el canvi climàtic; i al mateix temps aconseguim millorar la salut, el benestar i la vida dels residents tot lluitant contra la pobresa energètica dels residents més vulnerables”, ha explicat Truyol.
Per tant, la proposta d’adaptar un programa EuroPACE a les illes té com a objectiu incentivar el mercat de la regeneració urbana, amb la finalitat de contribuir en la descarbonització de les illes i complint a la vegada amb els compromisos adquirits amb al UE en matèria d’inversions. “Palma ja ha fet passes demostrant aquest compromís amb l’adhesió de la ciutat al Pacte de batles per continuar la lluita contra el canvi climàtic, amb l’aprovació i redacció de diversos plans estratègics i amb diverses actuacions a carrers, instal·lacions i mobiliari de la ciutat”, ha recordat la regidora.
Descripció de la Zona a Palma
La proposta per a desenvolupar el projecte seria l’àmbit Litoral de Ponent de Palma. Està constituït per 6 barriades (Es Jonquet, Son Armandans, El Terreno, Portopí, Cala Major i Sant Agustí), té el 2 % de la superfície de la ciutat i hi viuen gairebé 30 mil habitants repartits en més de 15.800 edificis.
L’objectiu plantejat a Palma és la rehabilitació de 1.504 habitatges , la majoria dels quals (1.143) situats en edificis plurifamiliars, això implica una inversió de 22 milions d’euros i uns objectius de reducció del consum d’energia estimat en –49% i una reducció d’emissions de 3.700 tnCO2e/any aconseguides mitjançant mesures d’eficiència energètica i de producció d’energia renovable d’autoconsum.
“Hi ha diversos motius pels quals hem escollit aquesta zona. D’una banda perquè dona continuïtat als projectes europeus iniciats, com ara l’operació Habitatge Digne, que ens ha donat un ampli coneixement de l’àrea. Pel teixit socioeconòmic heterogeni dels residents, que asseguraria l’èxit del compliment dels objectius marcats. A més, l’elevada edat edificatòria del conjunt residencial (gairebé la meitat dels edificis es construïren entre 1950 i 1980), que provoca mancances d’eficiència energètica; de fet, els pròxims 3 anys hi ha un alt índex d’edificis que han de passar l’IEE. I per acabar perquè ens permet revertir la tendència de ser barriades turístiques madures amb una estructura vinculada al turisme o bé que alberga població resident flotant”.
El cost total que implicaria la creació de l’oficina seria de 542.891,24 en 4 anys i seria finançat al 100 per cent per part d’ajuda europea.
