Palma, 1 d’octubre de 2020.- El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, la directora general d’Arts Visuals, Aina Bausà, l’artista i el curador, Jaume Reus via streaming des d’Eivissa, han presentat l’exposició insult-miracle, la primera mostra individual de Gabriel Pericàs a Mallorca. La singularitat d’un espai expositiu com l’Espai Dipòsit, un petit laberint soterrat y extremadament humit, marca la proposta: l’antic magatzem d’oli del Casal Solleric s’ha traduït en una mena de cavitat bucal que allotja la proposta de l’artista. “L’exposició de Pericàs ens fa repensar els significats més subtils dels fluids corporals, amb imatges d’una gran bellesa”, ha valorat Bausà.
“És important destacar que és la primera mostra individual de l’artista Gabriel Pericàs, un jove talent que, entre altres fites, ha estat becat amb la prestigiosa beca Fullbright, per estudiar a l’escola Parsons, de Nova York. D’aquesta manera, tenim un centre obert al talent mallorquí i atent a les noves generacions d’artistes”, ha dit el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.
El títol de l’exposició, insult–miracle, al·ludeix a una frase de Marcel Griaule publicada el 1929 a la revista Documents, que contava amb una secció denominada “diccionari crític” on es presentaven reflexions sobre la saliva, els museus, la pols o els gratacels, entre molts d’altres termes. Griaule exposà la multiplicitat significant de la saliva i apuntà que l’acte violent de treure saliva de la boca tenia quelcom vinculat a l’erotisme i que podia significar des d’allò més abjecte a allò més sagrat, depenent del context.
Segons l’artista, “en última instància, la intenció de la proposta és exposar l’ambivalència de la saliva: a través del text i la parla, però també a través dels vídeos, que il·lustren el seu amorfisme. A més, l’objecte representat és una substància extremadament concreta que prové de l’interior del cos, però la seva naturalesa abjecta queda en suspens ara que les seves característiques visuals pertanyen al camp semàntic de l’abstracció i la virtualitat”.
Antoni Noguera: “Fruit del compromís de l’àrea de cultura amb les bones pràctiques, aquesta exposició ha estat seleccionada per un jurat professional. El Casal Solleric és més que un centre d’art, és un centre de pensament, que reflexiona sobre el moment actual i el projecta a través de diversos canals” .
L’exposició comprèn diverses propostes. La primera sèrie d’obres és un conjunt de vídeos breus projectats en loop sobre els murs irregulars de l’espai. Malgrat tractar-se d’un treball videogràfic, les imatges remeten a un llenguatge escultòric: mostren uns objectes amorfes i viscosos, aparentment abstractes, en constant transformació. Amb el títol Utterances [Enunciats], aquestes “escultures videogràfiques”, tracten de dibuixar un paral·lelisme entre dos elements que surten de la boca: la saliva i la parla.
Cada pel·lícula és l’enregistrament d’una escopinada. Les imatges s’han produït fent servir la combinació d’un càmera d’alta velocitat i un sistema de seguiment de projectils. Aquesta tecnologia, emprada en l’àmbit de l’anàlisi balístic, produeix l’efecte del moviment a càmera súper lent i la presència constant de l’objecte al centre de la imatge, on es pot contemplar el comportament físic de la saliva en la seva particular coreografia volàtil. A més, la metodologia emprada, no fa sinó adquirir més rellevància a l’actualitat vist el rol de la saliva com a agent de contagi víric.
El segon conjunt de treballs pren la forma d’un programa de ràdio titulat Una breu història de la lubricació. El programa s’estructura en diversos capítols on l’artista parla d’aspectes diversos com la funció de la saliva a l’acte de parlar o el seu us com a projectil ofensiu, entre d’altres.
Aquests discursos s’enregistraran al mateix Espai Dipòsit, a la part més profunda i oculta del soterrani. Els àudios que conformen el programa radiofònic sorgeixen d’aquesta manera des d’una profunditat semblant a la de la veu, a través d’una acció performativa realitzada per l’artista, sense públic, en varis moments durant el transcurs de l’exposició. Havent sortit de l’espai expositiu, aquests enregistraments posteriorment circularan i es dispersaran a través de la ràdio pública autonòmica IB3.
El projecte es tancarà amb la producció d’una publicació que inclourà documentació de l’exposició i un text dialogat entre l’artista Gabriel Pericàs i el comissari Jaume Reus.
L’exposició s’emmarca dins un projecte més ampli de l’artista titulat: The History of Lubrication que aspira a produir una mena d’història cultural de la saliva humana, els seus usos i significats. El projecte desenvolupa de forma associativa històries sobre la saliva provinents d’anècdotes populars, així com d’esdeveniments històrics, o de textos científics o religiosos. Aquest corpus de recerca es publicarà en format llibre d’artista l’any 2021 de la mà de l’editorial Printed Matter Inc., una important organització sense ànim de lucre basada a Nova York i dedicada a l’edició i distribució de llibres d’artista.
“Ja hem dit qualque vegada que el Casal Solleric és més que un centre d’art: és un centre de pensament. Fruit d’aquesta doble concepció neix una hibridació on les exposicions arriben per diversos canals: la de Peñafiel, mitjançant vídeos, opis i una publicació. En aquest cas l’exposició de Pericàs neix amb la mateixa voluntat: arribar a tota la ciutadania. Per això les gravacions que formen part de la mostra es podran escoltar a IB3 Ràdio. D’aquesta manera, el casal es converteix en un centre que pensa el moment actual i projecta mitjançant altres mitjans l’art contemporani”, ha explicat el tinent de batle.
L’exposició insult–miracle és la segona de les dues proposades en el projecte Performar Dipòsit. Adultcentrisme i saliva, guanyador del concurs de comissariat línia 1 Espai Dipòsit del Casal Solleric. La primera exposició fou Alrededores exentos de adultocentrismo de Javier Peñafiel.
En aquesta proposta l’antic magatzem d’oli del Casal Solleric s’ha traduït en una mena de cavitat bucal que allotja la proposta de l’artista, que s’endinsa en l’ambivalència de la saliva a través del text, la parla i els vídeos.
“Fruit del compromís de l’àrea de cultura amb les bones pràctiques, aquesta exposició ha estat seleccionada per un jurat professional que va valorar diverses propostes, per seleccionar la de Pericàs, entre moltes altres”, ha recordat Noguera.
Biografia de l’artista
Gabriel Pericàs (Palma, 1988) és artista i editor. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i realitzà un Màster en Belles Arts (MFA) a Parsons, The New School, Nova York, com a becari Fulbright.
Les seves exposicions individuals inclouen Une enorme langue i Elastische Luftsäulen, ambdues a la Galería PM8, Vigo; The Nipple Slip Speech Performance, comissariada per David Armengol a la Fundació Joan Miró, Barcelona; i Il semblerait que le monde te pousse, comissariada per Manuel Segade a l’Espai Cultural Caja Madrid, Barcelona.
Ha realitzat performances a The Emily Harvey Foundation, Nova York, Printed Matter, Nova York, Fundació Joan Miró, Barcelona o Centre d’Art Fabra i Coats, Barcelona. Ha participat en diverses exposicions col·lectives a ciutats com Nova York, París, Madrid i Barcelona, entre d’altres. Pericàs és autor de llibres d’artista com Puff! o Madera Curvada. L’any 2013 fundà Biel Books, una editorial de petita escala dedicada a la publicació de llibres d’artista (bielbooks.com).
Actualment treballa en un ambiciós projecte de recerca al voltant de la saliva humana titulat The History of Lubrication.
Gabriel Pericàs viu i treballa entre Mallorca i Nova York.
