Benestar Social signa 8 convenis singulars amb 8 entitats del tercer sector per valor d’1 milió 135 mil euros

Palma, 29 de gener de 2021.- L’Ajuntament de Palma s’ha convertit avui en el primer consistori de les Illes Balears a signar 8 convenis singulars amb 8 entitats del tercer sector per un valor d’1 milió 135 mil euros. El conveni té una durada de 4 anys i es podrà prorrogar 4 més. L’objectiu és donar continuïtat a la feina comunitària amb joves i infants a les barriades i, al mateix temps, donar estabilitat a les entitats, que ja no hauran de dependre de les subvencions anuals. D’aquesta manera, el pressupost dedicat al tercer sector es duplica: passa de 725.000 euros el 2020 fins al 1.510.000 euros el 2021 (la xifra inclou convenis i subvencions).

Un dels principals reptes de l’àrea de Benestar Social és promoure la prevenció del risc social, especialment amb infants i joves. “Apostam fermament per donar continuïtat als projectes comunitaris de cada un dels barris i ens implicam amb el treball en xarxa que s’esdevé necessari per tal de desenvolupar alternatives conjuntes de cooperació i solidaritat en cada un dels àmbits que afecten el risc social”, ha dit el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

La coordinadora de Benestar, Catalina Trobat, ha afegit que “els professionals dels centres, les entitats, les associacions i tots els grups formals i informals que fan d’agents socials i que participen de la societat tenen un paper clau en la prevenció del risc social. Només la participació ciutadana, que és la base de l’acció comunitària, pot desenvolupar alternatives d’acció conjuntes i en xarxa d’educació, cooperació i solidaritat en cada un dels àmbits que ens ajudaran a enfortir els barris i la gent que hi viu. D’aquí l’aposta per la intervenció comunitària com a eina preventiva”.

Com funciona el treball  comunitari

Els darrers anys s’ha fet feina interna i també amb les entitats per tal de posar per escrit com s’ha de fer el comunitari a Ciutat. Fruit d’aquesta feina sorgiren els documents “ Criteris tècnics d’intervenció comunitària”i “Proposta de pla d’intervenció comunitària de Palma”.

Així doncs, el model que s’ha dibuixat és un comunitari que sorgeix de la detecció de necessitats a un territori concret i del diagnòstic participatiu que cerca solucions a problemes concrets mitjançant diferents actuacions que posteriorment han de ser avaluades.

Cada entitat signant està associada a un centre de serveis socials municipals. Així, cadascun d’ells fa feina a diferents barris per tal de cohesionar-los amb l’objectiu que la gent més vulnerable també hi tengui cabuda.

Què s’aconsegueix amb aquests convenis singulars

Al d’aquests anys l’àrea de Benestar ha fet canvis organitzatius: ha estabilitzat i augmentat els serveis socioeducatius com a eines d’intervenció i ha creat vuit taules d’infància i educatives en  barris prioritaris. S’ha desenvolupat territorialment el programa de la Caixa Pro-Infància i, a través de les subvencions generals, s’ha obert la porta a projectes territorials d’acció comunitària i a programes per a la primera infància. Ara, aquests convenis singulars permeten fer una passa més:

• Donar estabilitat a les entitats, (4 anys, prorrogables 4 més) deixant de dependre de subvencions anuals de concurrència pública i optimitzar la seva eficiència i efectivitat (en alguns casos les subvencions arriben quan el projecte ja s’està desenvolupant i no sempre estan pactades amb els centres de serveis socials on es volen desenvolupar).
• Posar damunt la taula tots els recursos del territori i quines són les actuacions que es poden desenvolupar. Aquestes han d’estar pactades i consensuades des del diagnòstic fins a l’avaluació per part dels caps de serveis socials de cadascun dels territoris.
• Redistribuir els recursos i poder destinar els recursos públics on realment són necessaris. Per exemple, amb aquesta manera de funcionar es podrà distribuir per barris de feina la feina dels professionals municipals i del de les entitats singulars del territori.
• El treball en xarxa com a eina per donar sentit a la cooperació, la col·laboració, el colideratge. Així es posa en valor i es prioritza el treball de les persones que estan més a prop del territori, els centres i les entitats.
• La nova organització del treball comunitari és intentar aplicar a cada territori allò que s’ha pactat en els documents que s’han fet els darrers anys i és un canvi en la distribució dels recursos, tant municipals com privats, que es destinen a comunitari.