El preu del lloguer a Palma cau poc més d’un 9% el 2020, mentre que l’atur apuja en un 43 % i el nombre de demandants de feina un 112 %
És la principal conclusió d’un informe realitzat pel departament d’Habitatge de Model de Ciutat, que ha comparat les ofertes publicades a diversos portals immobiliaris
L’habitatge mitjà a Palma és de 2,2 dormitoris amb una superfície de 94 m2 i un preu mensual mitjà de 1.022 €; és a dir, un 12€/m2
Neus Truyol: “estam davant un estat d’emergència habitacional molt greu. La crisi d’accés a l’habitatge digne és més greu que mai. Davant aquesta situació l’única solució és adoptar mesures contundents”
Palma, 9 de febrer de 2020.- La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha presentat avui un estudi realitzat pel departament d’Habitatge amb l’objectiu de conèixer la situació del lloguer a Ciutat el darrer trimestre de 2020. Si els darrers 6 anys el preu del lloguer a Palma havia apujat un 55 per cent, l’emergència sanitària ha fet que el 2020 els lloguers baixin un 9,13 per cent respecte el 2019. Mentrestant, l’atur ha apujat en un 43 per cent i el nombre de demandants de feina en un 112 per cent. “Tenint en compte la tendència alcista del preu del lloguer durant els anys passats i davant la difícil situació laboral i social que ens deixa la pandèmia, la baixada detectada continua sent insuficient per fer accessible l’accés a l’habitatge”, ha dit Truyol.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat pel departament d’Habitatge de la regidoria, que ha analitzat els principals portals webs (Fotocasa i Idealista) tot eliminant els anuncis duplicats i s’han comparat amb estudi propi del departament elaborat el 2019. També s’han recollit les dades de l’Índex de preus de mercat del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Cal dir que per a fer l’informe s’han exclòs de l’informe els habitatges unifamiliars aïllats i, per fer la mitjana de preu per metre quadrat, no es tenen en compte els habitatges amb un preu amb una diferència major d’un 20% respecte al preu mitjà.
L’estudi de les dades ens mostra un primer anàlisi que agrupa les ofertes per zones estadístiques, amb gairebé 3.000 habitatges oferts per lloguer el darrer trimestre de 2020 a la ciutat de Palma. Aquesta mostra representa les 62 de 77 (80%) de zones estadístiques. Aquestes són les principals conclusions segons les dades:
- Un habitatge mitjà de 2,22 dormitoris amb una superfície de 94 m2 té un preu mensual mitjà de 1.022 €. És a dir, un 12€/m2.
- Els habitatges més econòmics es troben a la zona de El Terreno (450€), Cala Major (480€) i L’Arenal (495€).
- Els més cars es troben a Sant Jaume (4.500€), Monti-sió(4.200€), El Terreno (4.200€) i Camp d’en Serralta (4.000€).
- Si atenem al preu mitjà, els barris amb les rendes més elevades son: La Bonanova (1.524 €), La Calatrava (1.299€) i Jaume III (1.285€).
Radiografia de la realitat socioeconòmica
- Palma és la capital on més ha augmentat el preu del lloguer en els darrers anys, concretament, un 55% des del 2013 fins el 2019, segons informe del Banc d’Espanya.
- Tot i una pandèmia, al 2020 hi ha hagut un 112,22% d’increment demandants feina respecte 2019. A més, les ajudes dels ERTOS són temporals, inferiors als salaris retribuïts abans de la COVID i no serveixen per pagar els lloguers.
- La situació de les execucions de desnonaments no millora, al contrari. L’OAD atén un 80% més de casos d’impagament de lloguer que fa un any. Només en el mes de gener n’hi havia prevists 62, a la meitat hi ha mediat l’Oficina Antidesnonament. Aquesta xifra representa un 37% més dels previst el gener de 2020. Aquesta progressió es mantindrà i anirà en augment, pels ja ajornats que es tornaran a fixar nova data. (OAD segueix mantenint la ràtio d’èxit de desnonaments aturats, en un 65%)
- Fruit d’aquesta situació d’emergència sanitària, la baixada de lloguers se situa en un -9,13% el 2020 respecte a 2019.
- Tot i la davallada, el desembre les ofertes Fotocasa i Idealista mostren pisos amb mitjana de renda de 11,77 €/m2, mentre que l’informe intern de l’octubre de 2019 mostra una renda mitja de 12,95 €/m2. Per tant, la davallada és imperceptible en comparació amb la baixada d’ingressos de les famílies.
- Per barris, veiem fluctuacions per motius diferents segons la tipologia de barri:
- Sindicat o Bons Aires: han baixat els preus per damunt de la mitjana.
- Sant Agustí/Cala Major: barri turístic en el qual ha aflorat una oferta fins ara dedicada al turisme i que ara vol captar residents.
- Son Espanyolet: davallada del lloguer turístic il·legal.
- Foner, Son Cotoner, Camp Redó o Son Armadans: han baixat per davall de la mitjana. Són barris que hi ha més demanda de residents i es resisteixen a baixar preus.
Conclusions de l’estudi
- La situació econòmica, que ja era complicada abans del COVID, ha empitjorat amb la pandèmia. Moltes famílies ja tenien dificultat per pagar els preus del mercat de lloguer, i ara aquesta situació s’ha agreujat. Les persones en situació de vulnerabilitat són les que pateixen especialment aquestes dificultats.
- Davant les pujades alarmants que mostren dades d’atur (+43%) i demandants de feina (+112%), i davant increment d’un 55% en els darrers 6 anys dels preus dels lloguers a Palma, tot i això, el mercat immobiliari no ofereix una baixada significativa en els preus del lloguer. El descens se situa en un -9,13%.
- Les dades comparades amb el Ministeri amaguen realitats o són incompletes perquè es basen en les declaracions fetes pels propietaris, poden ocultar els preus reals.
- Alguns barris mostren que hi ha hagut aflorament d’oferta. Possiblement antic lloguer turístic il·legal i d’altres es resisteixen a baixar i oferir preus assequibles, ajustats a les rendes actuals.
- L’exigència de requisits per accedir als habitatges no s’ajusta a les noves realitats del mercat de treball: fiances elevades, situació laboral, etc.
- El nivell d’execucions de desnonament per lloguer segueixen molt altes, i el nou decret de suspensió dels desnonaments no està funcionant: els afectats no el coneixen, el tràmit és complex i alguns advocats no el tenen molt clar.
- Ajornament temporal dels desnonaments només evita que ara la situació sigui més dolenta del que ja és. Però serà pitjor inajornablement si no es prenen decisions que vagin a l’arrel del problema.
- Palma i Mallorca tenen un dèficit d’habitatge públic molt greu, conseqüència de dècades d’innacció en la construcció de HPO i considerar el sòl públic com a moneda de canvi. Exemple més recent, hotel Es Príncep.
“En conseqüència, estam davant un estat d’emergència habitacional molt greu. La crisi d’accés a l’habitatge digne és més greu que mai. Davant aquesta situació l’única solució és adoptar mesures contundents”, ha insistit Truyol.
La regidora ha desgranat les següents propostes
- Regulació preu del lloguer: “reclamam al Govern de l’Estat una regulació urgent dels preus dels lloguers, que ens permeti delimitar zones d’especial atenció i fixar un índex de preus ajustat a la realitat”
- Prorrogar la suspensió dels desnonaments més enllà de l’estat d’alarma: fer-ho permetria tenir temps per implementar altres mesures: ajudes de lloguer de la CAIB, recuperació dels llocs de feina destruïts, etc.
- Aflorar parc habitatges buits i perseguir els fons voltors i els grans tenidors.
- Aplicació de la llei d’habitatge i del Decret 3/2020 que atorga al l’Administració el dret preferent de compra (pel mateix preu ofertat) quan un gran tenidor pretén vendre els seus habitatges a un fons. Actualitzar el registre d’habitatges buits de grans tenidors que realitza la Conselleria d’Habitatge. Un tema que la llei estatal d’habitatge, en redacció, pugui també recollir i contribuir a l’aflorament real dels pisos dels grans tenidors que són emprats com eina d’especulació.
- Apel·lar a la responsabilitat dels grans tenidors, i no tan grans, d’acord amb la realitat social i econòmica. Els grans tenidors ja estan obligats a oferir un lloguer social en els casos d’adquisició d’habitatges mitjançant execució hipotecària a persones o unitats familiars que estiguin situació d’especial vulnerabilitat. Però és necessari ampliar els supòsits per garantir que donen cobertura a les noves realitats socials i econòmiques dels veïns i veïnes de Palma.
