Palma, 15 de març de 2021.- L’àrea de Model de Ciutat ha explicat als consellers i conselleres del Consell escolar les línies generals del nou Pla General. “Es tracta d’un dels documents més importants de la ciutat, un impuls cap a la transició energètica i l’aposta digital, tot basant-se en la sostenibilitat i la humanització de la Ciutat”, ha explicat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol.
En aquest sentit, la regidora ha recordat que el nou Pla General dibuixa una Ciutat sostenible, saludable, basada en la igualtat i en la prosperitat compartida, a més de la diversificació de l’economia local. “El Pla general és una oportunitat per millorar la qualitat de vida de les persones, ara i en els propers 20 anys, i en aquest context els infants sou un engranatge imprescindible i importantíssim en aquesta societat. En aquesta línia, l’àrea està portant a terme molts de projectes en què vosaltres, infants i joves, en sou protagonistes”, insistí Truyol sota l’atenta mirada dels consellers i conselleres.
Cal destacar l’aposta per una ciutat policèntrica, on totes les barriades disposin de serveis a tocar. Aquesta autosuficiència del barris també permet reduir els carrers motoritzats i incrementar la qualitat i accessibilitat als espais públics. Un altre dels punts claus és la regeneració del territori amb més infraestructura verda i corredors verds i amb el tancament del cicle de l’aigua. Un altre dels objectius claus és obrir Palma a la diversificació econòmica mitjançant la transició ecosocial i l’aposta per una economia urbana i competitiva, i el desenvolupament de la cultura i la innovació, la ciència i la tecnologia i de la creativitat individual i col·lectiva.
El el marc del Pla General, el sotsgerent d’Urbanisme, Biel Horrach, va parlar d’una sèrie d’estratègies que responen al Model de Ciutat Educadora:
– Urbanisme de proximitat: cap a la confluència de la zonificació escolar i la ciutat dels 15 minuts.
– Les superilles on el centre docent és el centre de referència de les barriades.
– La superilla de l’antiga presó com a primera superilla de Palma.
– La xarxa d’eixos cívics que conforma la nova xarxa de Camins Escolars.
– L’eix cívic de Cotlliure com a projecte pilot que integra la perspectiva de la infància i la perspectiva climàtica.
En aquest sentit Truyol desenvolupà una sèrie de projectes concrets, com ara l’eix Cívic de Cotlliure, el projecte europeu Biodiversities, el parc del Canòdrom o la reconversió de l’antiga presó. “Són projectes que cerquen vincular els centres docents i els espais verds, sempre sota els preceptes que fan de Palma una Ciutat Educadora”
-L’Eix Cívic de Cotlliure: l’àrea ja ha posat en marxa el procés de transformació urbana de l’eix cívic de Cotlliure amb els principis de l’urbanisme tàctic, sostenibilitat i l’urbanisme col·laboratiu. Concretament, l’àrea d’intervenció d’aquest projecte avarca una superfície de 22.463m2 amb una longitud lineal de més de 1.120m, que van entre la plaça Paris i el carrer Bisbe Bernat Nadal. Pel que fa als infants, inclou un camí escolar segur que aposta per una gran comunitat escolar.
“Feim una passa més per superar la reurbanització tradicional. Cotlliure és l’exemple de l’aposta per la connexió amb la natura i la lluita contra l’emergència climàtica; per crear espais humanitzats, el foment de la ciutat a peu, amb espais públics oberts que propiciïn la cohesió social entre barris. Cotlliure és una nova manera d’entendre la ciutat és possible i ho farem”, ha dit la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol.
-El projecte Biodiversities: es tracta d’un projecte europeu que aposta per millorar la biodiversitat des de la participació social. Palma ha estat escollida entre 50 ciutats europees per tal d’implementar l’Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 en els plans urbanístics de les Ciutats, fent especial incidència en l’acceptació social, mitjançant la participació ciutadana.
És en el marc d’aquesta línia de feina que s’ha demanat al Consell Municipal de la Infància seva implicació en el disseny i creació de jardins de pol·linitzadors en parcs existents, per tal d’incrementar la biodiversitat i ajudar a la important tasca dels insectes de la pol·linització.
-Parc del Canòdrom: l’antic Parc del Canòdrom es convertirà en un petit pulmó d’aire fresc al centre de la ciutat: un projecte que integra la perspectiva climàtica i la perspectiva educadora. La parcel·la del Canòdrom té més de 16.000 metres quadrats, on hi haurà més de 290 arbres mediterranis.
Donant resposta a adaptar el Bosc Urbà a la perspectiva de la infància i la joventut, fruit del procés participatiu i del treball amb UNICEF de convertir Palma en Ciutat Amiga de la Infància i la Joventut, s’han incorporat jocs alternatius als de la plaça de Llorenç Cerdà, per tal de no ser redundants. És així com s’ha optat per la instal·lació d’una tirolina i d’una engronsadora adaptada des del punt de vista de convertir-ho en un parc adaptat.
“Tots aquests projectes posen l’èmfasi en l’aposta de Palma Ciutat Educadora, una ciutat que vol ser de proximitat, amb un espai urbà de qualitat i segur per a totes les generacions”, ha conclòs Truyol.
