El projecte EDUSI Habitatge Digne Litoral de Ponent presenta els resultats de la intervenció social i les propostes per eliminar l’infrahabitatge

Palma, 14 de juliol de 2021.- El batle José Hila i la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat Neus Truyol han presentat en un acte avui a la sala de conferències de la Fundació Miró els resultats d’aquest projecte que compta amb l’aval i el finançament europeu provinent dels fons FEDER. En aquest acte també hi ha assistit, entre d’altres, els representants de les AVV de Sant Agustí i Cala Major, d’entitats socials com Càritas i Nazaret, veïns de les comunitats de propietaris dels edificis Impala i Pullman.

Aquest projecte s’ha executat dins l’Estratègia DUSI Pla Litoral de Ponent durant els darrers 4 anys amb un finançament de 638.497,93€, i s’ha centrat en l’objectiu temàtic “Inclusió social i lluita contra la pobresa” que preveu una regeneració física, econòmica i social de l’entorn urbà en una àrea urbana desafavorida.

La intervenció de l’equip compost per 2 educadors socials, 2 treballadors socials, 1 arquitecte tècnic i un jurídic, ha permès actuar en tres àmbits: social, en l’entorn urbà i en relació a l’habitatge. S’han visitat 1.366 habitatges, s’han realitzat 704 entrevistes amb els residents dels barris, i s’han estudiant específicament

La regidora Neus Truyol ha destacat en la intervenció final sobre les conclusions i propostes de millora que “És urgent ajudar les persones en situació de vulnerabilitat, ara més que mai, i des de l’àmbit d’habitatge i regulació urbanística posarem en marxa mesures d’impacte per pal·liar la situació de l’espai urbà, la falta d’equipaments i la existència dels infrahabitatges”.

Informe diagnòstic

Els coordinadors de l’EDUSI que han liderat aquest projecte, Marta Morey i José Velàzquez, han exposat durant l’acte a la Fundació Miró les principals dades de diagnòstic social i urbanístic de l’àmbit Litoral de Ponent. En relació al perfil de la població resident:

• 54% és d’origen estranger, principalment de països extracomunitaris.
  • Mitjans d’edat de 44 anys, amb només un 10% de residents que tenen estudis universitaris.
  • 83% de les unitats familiars estan compostes per una o dues persones.
  • La població en edat laboral, el 34% d’atur.
  • 67% de la població viu en règim de lloguer.
  • Amb un salari mitjà de 1.092€, la mitjana de preu de lloguer s’eleva fins els 460€/mes, és a dir, gairebé el 50%. Molt per damunt del límit recomanat del 30% de despeses en habitatge respecte els ingressos familiars.
  • El preu del lloguer s’ha incrementat un 25% els darrers cinc anys, i està en un 18€/m², molt per damunt de la mitjana de la ciutat que és del 12€/m².
  • 40% de les persones ateses es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i social.
  • Els efectes de la pandèmia han provocat un augment de l’atur en un 12% i un incremenet de l’11% de la carència material severa (paraula més senzilla? Vulnerabilitat? Incapacitat de…)

En quant a la configuració urbanística i relacionat amb l’habitatge, l’informe de resultats del projecte Habitatge Digne Pla Litoral de Ponent mostra la següent realitat:

• Existència de 16 edificis identificats com a infrahabitatges, edificis catalogats urbanísticament com inadequats o fora d’ordenació. Uns Això suposa que 1.374 habitatges no compleixen les condicions d’habitabilitat mínimes i en la majoria de casos no es poden legalitzar segons el planejament vigent.
  • Concretament, es concentren a Cala Major i Sant Agustí i varen ser creats per a ser turístics i posteriorment s’han convertir en residencials.  Es caracteritzen per la superfície reduïda de l’habitatge, i mancances en quant a equipaments, accessibilitat, serveis i pobres energètica.
    Per tant és on es concentra la població més vulnerable.
  • Els edificis tenen moltes carències en quant a l’aïllament acústic i tèrmic, així com també en relació a l’accessibilitat.
  • Manquen espais verds i parcs infantils.

Tasques realitzades i resultats obtinguts

D’entre les tasques importants que ha realitzat l’equip del projecte Habitatge Digne Litoral de Ponent en destacam dues vinculades a l’impuls d’habitatges públics de caràcter social.

Per una part, s’ha sol·licitat al Consell de Mallorca la cessió de dos solars urbanitzables ubicats als carrers Puig de Randa número 9 i Puig d’Alaró número 11, però encara no han pogut culminar els tràmits. Aquests dos solars permetrien construir fins a 14 habitatges públics.

D’altra banda, s’han identificat un total de 31 habitatges dels quals la titularitat de la propietat és de grans tenidors, i són susceptibles de cedir temporalment mitjançant el procediment d’ús d’habitatges desocipats. Per tant, s’ha fet una proposta a l’IBAVI per tal d’aplicar el procediment previst en la Llei de l’Habitatge de les Illes Balears i destinar-los temporalment a habitatge social.

Propostes de futur

Per donar resposta a les principals mancances en quant a l’habitatge, l’espai lliure i la situació de pobresa energètica, la regidora de l’àrea de Model de Ciutat ha presentat durant l’acte les principals línies de feina que ja s’han iniciat:

1. El projecte Regenerate ha estat escollit per la Comissió Europea en la convocatòria de subvencions que permet dur endavant aquest projecte ambiciós amb l’objectiu de dissenyar i implantar un programa de mediació per inventivar la inversió en rehabilitació energètica del parc d’habitatges privat. Aquest projecte compartit amb el Consell de Menorca i l’Ajuntament d’Eivissa, comptarà amb una inversió de 2 milions d’euros per a rehabilitar fins a 3.00 habitatges, dels quals 1.500 seran a Palma. 

La regidora Neus Truyol en aquest sentit ha destacat que “és un projecte innovador i ambiciós que pretén mobilitzar el sector de la construcció i facilitar la rehabilitació energètica del parc d’habitatges privat, amb la novetat de poder arribar als perfils més vulnerables, i avançar en els reptes de l’Agenda Urbana 2030 i els objectius de descarbonització i una societat més inclusiva i igualitària”.

• Una proposta de gran impacte és la regularització d’aquest del conjunt dels 16 edificis i 1.374 habitatges en situació de fora d’ordenació i infrahabitatge a través del Nou Pla General que està elaborant l’àrea de Model de Ciutat.

Neus Truyol ha exposat que el que es farà és “reconèixer els habitatges en la seva dimensió actual i permetre la seva legalització i passaran a ser habitatges protegits. La regidora ha recordat que està previst en la Llei 2/2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitate conòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Aquesta legalització permetrà una ampliació de l’edificabilitat per tal de millorar les condicions d’habitabilitat, i estarà condicionada a la cessió d’espai lliure privat perquè passi a ser públic, i ampliar i millorar per tant els espais públics. A més, es fomentarà que les plantes baixes es converteixin en equipaments, i garantir convivència, seguretat en l’espai públic, i més activitat dels barris.

Aquesta regularització permetrà que les comunitats de veïns o propietaris a títol individual es puguin presentar a diferents subvencions i ajudes per a millorar les condicions dels habitatges i els elements comuns dels edificis.

• Estam pendents de l’aplicació dels Fons de Recuperació Next Generation, de fet, ahir es va fer públic que el consell de ministres ha autoritzat el repartiment dels fons de rehabilitació d’habitatges amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea. En aquests repartiment consten 28.32 milions d’euros corresponents les Illes Balears per executar el  “Programa de rehabilitación para la recuperación económica y social en entornos residenciales” abans de 2026. 

Tot indica que aquest programa s’articularia a través de diversos subprogrames d’ajudes a la rehabilitació energètica a escala de barri, escala d’edifici i escala d’habitatge, així com suport a mecanismes innovadors com la creació de finestretes úniques de rehabilitació. Neus Truyol afegeix en aquest sentit que “des des de l’Ajuntament esperam poder aprofitar al màxim aquests fons perquè repercuteixin en la millora de les condicions dels barris, dels habitatges i de les persones. 

• Davant el perill que representa l’escalada de preus dels barris de Ponent, l’àrea segueix reclamant al Ministeri i al Govern urgència per regular els preus dels lloguers en zones tensionades com és aquesta. Així mateix, la recuperació dels pisos buits ara en mans de grans tenidors, i la cessió dels solars del Consell de Mallorca per a construir nou habitatge públic, serien dues eines molt importants per oferir de forma urgent habitatge digne a les famílies que ho necessiten.