Palma, 15 de desembre de 2021.- MÉS-Estimam Palma reclama una regulació valenta que posi límits a l’arribada de creuers a la ciutat. L’assemblea de la formació ecosobiranista es va reunir aquest dimarts a l’horabaixa on es va reafirmar l’aposta per regular el número de creuers a 2 al dia i un màxim de 6.000 creueristes davant les previsions que apunten que l’any 2022 es podria tenir una pressió turística similar al 2019 on la sensació de saturació de la ciutat va ser màxima i s’arribà a més de 310.000 creuristes en un mes.
La portaveu municipal de la formació ecosobiranista, Neus Truyol, afirma que “si la pandèmia no ens ha ensenyat que la dependència econòmica del turisme ens du a la ruïna és que no hem après res. No podem mantenir els antics models del passat que mercantilitzen la ciutat i l’illa en favor de l’enriquiment d’un sector turístic amb poca responsabilitat social.”
La formació ecosobiranista aposta per regular el número de creuers a 2 al dia i un màxim de 6.000 passatgers
La regulació de l’arribada de creuers a Palma està en l’agenda política de MÉS-Estimam Palma i és una obligació tractar aquesta qüestió recollida en els acords de governabilitat. “En un context de crisi ambiental hem d’apostar pel decreixement seguint paràmetres de sostenibilitat ambiental, de planificació de la ciutat i la pressió humana al centre, i per garantir el benestar dels residents als seus barris”, ha defensat Truyol.
En aquest sentit, la portaveu municipal de MÉS-Estimam Palma recorda que l’acord de Govern de l’Ajuntament de Palma recull que s’acordaran paràmetres de sostenibilitat humana i ambiental als creuers que arriben a la ciutat de Palma. “La declaració d’emergència climàtica afecta a la nostra ciutat en molts aspectes i un d’ells és la pressió humana i ambiental que suporta i que els creuers generen. És un reclam ciutadà i una responsabilitat pública”, afegeix.
Neus Truyol: “en un context de crisi ambiental hem d’apostar pel decreixement seguint paràmetres de sostenibilitat ambiental, de planificació de la ciutat i de pressió humana al centre, i per garantir el benestar dels residents als seus barris”
Així mateix, MÉS-Estimam Palma, recorda que el 2019, Palma va suportar una massificació desproporcionada:
2.217.495 passatgers en tot l’any:
- 311.518 en el mes de juliol
- 316.225 en el mes d’agost
En aquesta línia, Truyol alerta que “la planificació és vital i és urgent per evitar la massificació de la ciutat com hem viscut altres anys”. Així mateix, MÉS per Palma mostra una alta preocupació per les previsions de cara al 2022, que suposarien la recuperació de una massificació indesitjada. “La proposta d’un màxim de 2 creuers i 6.000 passatgers diaris és absolutament raonable, permet activitat però amb mesura, ja que suposaria un màxim de 180.000 creueristes al més, una reducció considerable envers el que patirem el 2019” assenyala Truyol.
MÉS-Estimam Palma manifesta una greu preocupació per les conseqüències ambientals, paisatgístiques i de pressió humana que suposen els creuers i pels efectes en la desconfiguració del model de ciutat. “Volem una ciutat per a ser viscuda, i no un parc temàtic desnaturalitzat. Hem de treballar per posar sostre al turisme, i per tant als creuers”, assegura Truyol.
A més, es proposa que les institucions implicades estudiïn la possibilitat de crear una Zona de Control d’Emissions (zones ECA) a la Mar Mediterrània, tal i com proposa l’entitat Aliança Mar Blava. Truyol exposa que “aquesta àrea de control permetria limitar la contaminació de l’aire produïda pels vaixells, i aplicar estàndards més estrictes sobre les emissions per tal de garantir l’equilibri entre la sostenibilitat del sector marítim i la protecció ambiental i social de les poblacions costaneres del Mediterrani”.
Aquesta àrea ECA ja existeix en altres costes sobretot del nord d’Europa i Nord Amèrica, i permet exigir característiques tècniques i ambientals als vaixells, com per exemple: construcció posterior al 2011, que funcionin amb gas natural, instal·lació de sistemes de tractament d’aigües residuals i sistema de reducció de residus, entre d’altres.
