Palma, 25 de gener de 2022.- El Patronat Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació Integral de Barris (PMH-RIBA), organisme que pertany a l’àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, ha adjudicat 46 habitatges a famílies en situació de màxima vulnerabilitat des de 2019 –en aplicació del Protocol del Fons Social d’Habitatges Municipals–.
La majoria de famílies beneficiàries es troben en situació de pobresa sobrevinguda i en molts casos es tracta de famílies monoparentals formades per dones. També hi ha casos de pensionistes amb graus diversos de discapacitat.
Les famílies no paguen més del 30% dels seus ingressos per viure en els habitatges del Patronat Municipal
El total de famílies que han accedit a un habitatge social de l’Ajuntament de Palma des del 2013 ha estat de 146. Des d’aquell any, s’han rebut 305 propostes des dels centres municipals de serveis socials, el Servei d’Acolliment Municipal (SAM), del Servei d’Acollida a les Víctimes de Violència de Gènere i l’Oficina Antidesnonaments. Cadascuna de les propostes va ser avaluada de manera individual en una comissió tècnica que està formada per membres dels serveis socials, de l’àrea d’Igualtat, del Patronat Municipal de l’Habitatge i de l’Oficina Antidesnonaments. Aquesta comissió té en compte les condicions de les famílies i dels habitatges. Així, les peticions s’aproven, es rebutgen i queden sense avaluar per diferents motius, com la manca de documentació o per no complir els requisits. També hi ha 12 famílies que varen renunciar i altres 256 que varen accedir a un habitatge de l’IBAVI o del fons social dels bancs.
La majoria de famílies beneficiàries es troben en situació de pobresa sobrevinguda
L’any passat, les famílies que varen accedir a un habitatge social gairebé varen doblar les del 2020: varen passar de nou a 16. Així i tot, aquesta xifra encara no arriba a les 21 de 2019. Cal recordar que durant la pandèmia es varen aplicar mesures per aturar molts desnonaments de famílies que no tenien cap altra alternativa d’allotjament.
El Patronat té 400 habitatges públics i que pràcticament estan tots ocupats, llevat de nou que s’estan condicionant perquè hi puguin viure famílies noves. A més, segons ha explicat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, el consistori treballa per adquirir-ne de nous mitjançant la venda de solars públics per construir habitatge social. “Amb aquests doblers en poden comprar habitatges ja construïts”, ha assenyalat.
A l’impacte econòmic de la pandèmia, sobretot en el cas de les famílies més vulnerables, cal afegir ara que l’augment de l’IPC encara està posa en més dificultats el dret a l’habitatge de molts ciutadans. Al tancament de 2021, el preu del lloguer es va incrementar un 3% a Palma per aquesta causa.
Truyol, ha recordat que les famílies vulnerables que viuen a un habitatge municipal no paguen en cap cas més del 30% dels seus ingressos i ha criticat “la dinàmica del mercat immobiliari” a Palma, on “els preus de lloguer són inassumibles”.
D’altra banda, la coordinadora general de Benestar Social, Catalina Trobat, ha subratllat que les adjudicacions dels habitatges municipals sempre es fan en funció de “la proposta d’un treballador social”. El primer requisit és de tipus econòmic perquè es tracta de persones que no superen uns ingressos de 13.000 euros anuals. A més, es té en compte si es tracta de casos d’insolvència sobrevinguda, de persones que s’hagin quedat sense recursos de cop. A partir d’aquí s’analitza si són casos de dependència, discapacitat o de pensions insuficients.
