Palma, 17 de febrer de 2022.- El regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; l’investigador i expresident del Consell Escolar de les Illes Balears, Pere Carrió; la vocal de Memòria de Mallorca, Maite Blázquez i representants de la Comissió 24 de febrer han presentat aquest dijous els actes amb els quals l’Ajuntament de Palma retrà homenatge al batle Emili Darder, així com al batle d’Inca, Antoni Mateu, al diputat Alexandre Jaume i a l’empresari d’Alcúdia Antoni Maria Ques. Tots ells varen ser assassinats al cementiri de Palma el 24 de febrer de 1937.
Aquesta data serveix per commemorar el Dia del record a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme des que es va fer oficial l’any 2018. De fet, el 2015 ja es va constituir la Comissió 24 de febrer, formada per entitats, sindicats, associacions i partits polítics, la qual ha organitzat des de llavors els actes d’homenatge.
Els actes del Dia del record a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme començaran diumenge 20 de febrer al Mur de la Memòria del cementiri de Palma
“El 24 de febrer els homenatjam a ells, però aquest record s’estén a totes les persones que varen patir la repressió per defensar la llibertat, en especial a Gabriel Riera, que ens acaba de deixar i que va ser un dels darrers testimonis de la ciutat”, ha assenyalat Llorenç Carrió. Per la seva part, Blázquez ha advertit que “el feixisme mai ha marxat d’aquest país i ara ens planta cara”. La vocal de Memòria de Mallorca ha fet una crida perquè “tothom vagi a una” per evitar que “el feixisme entri segons on”.
Jesús Jurado ha posat de manifest “el suport del Govern” a tots els actes relacionats amb el 24 de febrer. “És important visibilitzar la memòria perquè ara mateix s’està donant una batalla cultural amb el feixisme i hem de plantar cara”, ha remarcat.
Per part de la Comissió 24F, Maria Margalida Perelló ha desitjat que “cada vegada hi hagi més ajuntaments i institucions que donin suport a la memòria històrica”. Per acabar, Pere Carrió s’ha mostrat satisfet per la col·locació de la placa amb els noms de docents represaliats a la plaça del Tub de Palma. “És una iniciativa molt interessant i necessària per visualitzar allò que va passar durant i després de la Guerra Civil”, ha dit, a més de recordar que “la repressió no va acabar fins a 1975”.
Pere Carrió llegirà enguany el manifest a l’acte que es farà diumenge 20 de febrer a les 12h en el Mur de la Memòria del cementiri de Palma. Les seves paraules serviran per recuperar la tasca i els postulats pedagògics que la República va aportar a Palma i per recordar la repressió posterior que els professors desafectes a la dictadura de Franco varen patir amb el cop feixista.
Dia 3 de març es descobrirà una placa que reivindica els docents represaliats pel franquisme i que servirà per honorar la tasca educativa durant la República
L’homenatge als docents depurats continuarà el 3 de març a la plaça del Tub, on es descobrirà una placa en el seu record.
Actes amb motiu del 24 de febrer
- 20 de febrer a les 12h: acte unitari en el Mur de la Memòria del cementiri de Palma per recordar Emili Darder, Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques. Pere Carrió llegirà el manifest. Esteban Belinchon (violoncel) i Llorenç Bonet (flauta travessera) s’encarregaran de l’acompanyament musical.
- 24 de febrer a les 9.55h: minut de silenci en record a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme abans de començar el ple de l’Ajuntament de Palma.
- 3 de març a les 17h: descobriment de la placa en homenatge als docents depurats a Palma a partir de la Guerra Civil, amb acompanyament musical de Marta Elka i Toni Pastor. Serà a la plaça del Tub de Palma.
- 24 de març a les 19h: presentació del llibre El Magisteri depurat a Palma, de Pere Carrió (col·lecció municipal Ciutat i Memòria). Serà a l’Espai Suscultura de Palma.
