Palma, 22 de febrer de 2022.- El visor urbanístic que l’Ajuntament de Palma va posar a l’abast de la ciutadania i dels professionals el mes de desembre per consultar el Nou Pla General ja ha rebut més de 50.000 consultes, segons ha anunciat aquest dimarts la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol. Aquesta eina permet identificar i consultar en el mapa de Palma totes les qualificacions del Nou Pla i els articles de la normativa associats a les qualificacions; veure els equipaments públics; fer cerques per direcció, referència cadastral i una qualificació concreta; i imprimir mapes, fitxes urbanístiques i normativa.
Quant a les al·legacions que particulars, associacions, entitats diverses i col·legis professionals han presentat al Nou Pla General, se n’han registrat un total de 892 entrades durant el període d’exposició pública, des del 19 de novembre al 15 de febrer –l’aprovació inicial va ser en el ple del 28 d’octubre. També s’han fet 398 consultes telefòniques, incloses les sol·licituds de cita prèvia.
En l’apartat de les al·legacions, s’han registrat 892 entrades des del 19 de novembre al 15 de febrer .
Truyol: “Que tota una ciutat es bolqui per conèixer un pla general és un bon exercici social”
Cal tenir en compte que durant la tramitació del Pla General de l’any 1998, quan a Palma hi vivien 100.000 persones menys, hi va haver un total de 1.327 entrades d’al·legacions.
“Hem fet feina per fomentar la participació i que tothom conegués el pla de primera mà i es poguessin presentar les al·legacions amb coneixement de causa”, ha assenyalat Neus Truyol. La regidora ha destacat que “és un bon exercici social que tota una ciutat es bolqui per conèixer un pla general” i s’ha congratulat per “la mobilització social” que hi ha hagut.
Neus Truyol: “Que tota una ciutat es bolqui per conèixer un pla general és un bon exercici social”
Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta normativa al nombre més gran de ciutadans i entitats, tant Truyol com el gerent d’Urbanisme, Joan Riera; el director general d’Urbanisme, Biel Horrach; el director general d’Habitatge, Josep Maria Rigo; i la directora general de Projectes Estratègics, Marta Guijarro a trobades i entrevistes diverses amb institucions i entitats, a més d’unes jornades en el Cercle d’Economia. S’han fet reunions amb:
- Els veïns dels cinc districtes de Palma.
- El Consell Municipal de Model de Ciutat.
- La Comissió de Seguiment de Platja de Palma.
- La Taula d’Entitats de la Salut.
- Els consells Escolar, Social, de Cultura i de Comerç.
- Amb associacions de veïns.
D’altra banda, 490 persones han visitat l’exposició del Nou Pla General a la seu del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) –hi ha hagut 12 peticions de particulars o grups per fer visites guiades– durant gairebé dos mesos. A més, la seu del COAIB ha acollit tres jornades sobre diferents aspectes d’aquesta norma a les quals hi han assistit 326 persones.
Els eixos del Pla General
- Protecció i ús racional del territori
Prioritzar la conservació i reconversió dels sòls ja transformats, en compte de consumir més territori. Hi ha una contenció dels nous creixements ajustats al sòl urbanitzable estrictament necessari en funció de les previsions demogràfiques. La previsió de creixement és un 46% menys (225,56ha) respecte del planejament de l’Avanç i es desclassifiquen fins a 212 ha de sòl.
- Palma, oberta al mar i la natura
Es proposa identificar els corredors verds i augmentar la superfície de parcs en més de 2 milions de m2 nous. També la recuperació i protecció del front litoral davant dels efectes de l’emergència climàtica amb projectes transformadors com la renaturalització de la Platja de Palma. I sense oblidar l’aposta per la sostenibilitat del territori i per potenciar el sector agrícola amb la creació del Parc Agrari, que també fomenta la sobirania alimentaria.
- Humanització de la ciutat i mobilitat sostenible
Palma ha de ser la ciutat dels 15 minuts. Ja s’estan fent passes importants a ciutat en aquesta direcció i el nou Pla General dibuixa les línies del futur: eixos cívics transversals i radials i el model de les superilles per a fomentar la ciutat de proximitat. Es dissenyen projectes estratègics com la reconversió de la via de cintura i els nusos de canvi a diferents llocs de ciutat. Així es podran cosir els barris i crear noves zones verdes.
- Palma, ciutat de barris i pobles. Una ciutat per a la gent
Es proposen mesures que fomentin una ciutat policèntrica: amb mescla d’usos i habitatge assequible que garanteixi equilibris socials. Palma ha de ser la ciutat de les cures, inclusiva i segura. De fet, en aplicació de totes les mesures de foment d’habitatge protegit i assequible que es proposen, el 2040 s’haurà multiplicat per 8 l’habitatge social fins a arribar-ne al 5,6% (11.288 habitatges socials). També hi ha un paquet important de mesures per protegir el patrimoni urbanístic i arquitectònic. S’amplia el catàleg i s’incorporen edificis a protegir (n’hi haurà més de 600).
- Palma, una ciutat resilient i autosuficient front a la crisi climàtica
Enfront de la Crisi Climàtica, el Nou Pla General inclou mesures de reducció de les emissions de CO2 (de mitigació), com les orientades a l’autosuficiència energètica, especialment mitjançant cobertes fotovoltaiques. També s’inclouen mesures d’adaptació al canvi climàtic per fer de Palma un territori més resilient: treballar cap a l’autosuficiència hídrica en tots els nous creixements i fer front a l’illa de calor tot incrementant el verd als espais oberts així com les cobertes verdes.
- Diversificació econòmica: una ciutat d’encontre i intercanvi
Un dels objectius del Nou Pla General és establir les bases per a una transició ecosocial del model econòmic de Palma, mitjançant la seva diversificació: economia blava, la bioeconomia o l’economia cultural i creativa. Es delimiten àrees noves de centralitat, com el Districte Innovador de Llevant, el Pol Marí, Son Busquets, l’Antiga Presó al nord de Palma, Son Pardo i Son Güells, entre d’altres. La diversificació econòmica passa també per la reconversió del sector industrial amb mesures de millora dels polígons industrials. El petit i mitjà comerç mereix una especial atenció i per això s’han incorporat mesures pel seu foment, per exemple limitant que les plantes baixes es converteixin en habitatges.
