Palma, 27 de juliol de 2022.- El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera; la directora general d’Arts Visuals, Aina Bausà; la comissària Lorenza Pignatti; i l’artista Javier Peñafiel han presentat aquest dimecres l’exposició Què condiciona les teves ficcions?, que s’inaugura demà dijous a la planta noble del Casal Solleric i que es podrà veure fins al 16 d’octubre. “És un recorregut pels projectes des dels anys 90 fins a l’actualitat que revisa i retorna a problemàtiques profundes de la societat, tractades amb una ironia poètica i intel·ligent que sacseja i obre nous camins de pensament”, ha explicat Aina Bausà. La directora general, que ha comissariat la mostra juntament amb Pignatti, ha remarcat que les obres de Peñafiel demanen “llegir, escoltar i, sobretot, pensar”. “Ens fa pensar políticament el món on vivim i ens ajuda a veure que moltes coses venen d’enrere”, ha afegit.
Què condiciona les teves ficcions? no és una exposició retrospectiva de Javier Peñafiel, sinó una exploració de la pràctica artística. Vídeos, instal·lacions dibuixos, conferències dramatitzades, animacions, fotografies, textos per al teatre i publicacions revelen la capacitat de Peñafiel –nascut a Saragossa l’any 1964 i resident a Mallorca– d’inventar obres on la reflexió teòrica i la seva plasmació iconogràfica mostren la unicitat d’un imaginari en què el llenguatge esdevé imatge i aparell escènic.
La mostra fa un recorregut pels projectes de l’artista des dels anys 90
“Les obres de Peñafiel t’atrapen automàticament i incontroladament. Després dels primers somriures tímids i de la curiositat que susciten, et trobes enredada en una xarxa de suggestions i enigmes, que t’acompanyen en la lectura i escolta de les peces”, ha comentat per la seva part Lorenza Pignatti, i ha destacat que aquest artista sempre genera preguntes a diferents nivells i no respostes.
Peñafiel s’interroga sobre les modalitats de la representació i n’escenifica les seduccions i les complexitats. I ho fa amb llenguatges i formats diversos, amb projectes a llarg termini que es transformen amb el temps. “He titulat l’exposició amb una pregunta, perquè m’encanta que el nostre comportament sigui a base d’això. Em molesta molt el proselitisme d’un mateix”, ha subratllat Javier Peñafiel, qui ha remarcat que és partidari de l’enigma “com a manera de viure”.
Antoni Noguera: “Palma era una ciutat d’exhibició i ara també té centres de pensament crític i coneixement”
Per últim, Antoni Noguera ha remarcat que projectes com aquesta ostra són un bon exemple del projecte que es du a terme en el Casal Solleric. “Palma era una ciutat d’exhibició i ara també té centres de pensament crític i coneixement”, ha dit
A la mostra es poden trobar obres com la instal·lació Batec antecedent, que extreu i codifica materials en vídeo, textos dibuixats i llibres amb fotografies i textos, que ja es varen fer servir en el projecte Locució Merkel Bachelet –una ficció sobre la possible coincidència de Michele Bachelet amb Angela Merkel en un tramvia de la República Democràtica Alemanya als anys 70–i a Distancia, miento –sobre la figura de Ruth Berlau, companya d’amor i producció de Bertolt Brecht–. Aquesta obra deixa palesa l’actitud recombinant de Peñafiel a l’hora d’investigar arxius i documents històrics i la pràctica de reescriptura de la contemporaneïtat.
El vídeo Palau Polifonia, que es va fer l’any 2010 en el palau del Marquès de Pombal a Lisboa reflexiona sobre el colonialisme i l’il·luminisme portuguès. En aquest palau es varen allotjar l’any 1975 moltes famílies que havien sortit d’Angola i Moçambic durant la descolonització posterior a la Revolució dels Clavells de 1974.
Una de les obres més recents és Gir Postal, que Peñafiel va fer el 2021 amb Rita Rakosnik (Barcelona, 1993). Ambdós artistes reivindiquen l’espai paradoxal de la carta com a un requisit per a la mobilització del desig. La carta vincula al mateix temps que reconeix la distància com a un element que és constitutiu d’Eros.
L’obra Tants per cent (2003), que forma part de la col·lecció del MUSAC i que es pot exhibir gràcies a la seva gentilesa, mostra estratègies i referències de la publicitat, i anima els espectadors a adquirir i consumir percentatges variables d’humor, vida, desitjos i pors.
L’exposició està formada per una part textual independent de la visual, amb una selecció de fragments i de documentacions d’obres que Peñafiel ha compost per a l’ocasió.
