Palma, 09 de gener de 2023. –El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera i la coordinadora general de Benestar Social, Catalina Trobat, han presentat el càlcul del salari de referència local (SRL) a Palma.
Noguera ha explicat que “l’indicador del “salari de referència” o “salari de vida” té com a objectiu principal establir quina seria la remuneració suficient perquè un/a treballador/a i la seva família puguin viure a Ciutat dignament”.
Antoni Noguera: “l’indicador del “salari de referència” o “salari de vida” té com a objectiu principal establir quina seria la remuneració suficient per a què un/a treballador/a i la seva família puguin viure a Ciutat dignament“.
Mitjançant aquest estudi es pot establir el llindar absolut per sota del qual s’entra en risc de pobresa, independentment de la renda de la resta de ciutadans. Així l’Àrea de Benestar disposa d’una eina primordial per poder d’establir les quanties previstes al catàleg d’ajuts el més ajustat possible a la realitat.
L’estudi té en compte el nombre de membres que formen una unitat de convivència per saber quants diners necessiten per portar una vida digna, perquè les possibilitats i realitats en aquest sentit determinen les necessitats d’una unitat de convivència. L’estudi realitza la següent classificació:
- Infants i joves a càrrec:
- Persona fins als 17 anys (inclòs) que es troba a la llar.
- Persona d’entre 18 i 24 anys (inclosos) que no estigui treballant.
- Persona adulta:
- Persona d’entre 18 i 24 anys (inclosos) que està treballant.
- Persona de 25 o més anys.
El càlcul del SRL es basa en determinar la despesa mínima de cada tipus d’unitat de convivència en una sèrie de béns i serveis que es consideren necessaris per tenir una vida digna. Aquestes cistelles són les següents:
- Aliments i begudes:
- Neteja i higiene personal:
- Habitatge:
- Despeses corrents de l’habitatge
- Transport:
- Despeses personals i oci:
- Roba i complements:
- Educació
- Despeses extraordinàries
A partir de l’anàlisi d’aquestes dades s’han pogut establir les diferents quanties del SRL.
Salari de Referència Local total i per persona adulta, segons tipologia d’unitat de convivència a Palma:
L’estudi també presenta en pes de cada partida sobre el pressupost tota del SLR:
- Cost de l’habitatge: 27%
- Alimentació i begudes: 25%
- Despeses extraordinàries: 13%
- Despeses personals i oci: 13%
- Despeses corrents de l’habitatge: 12%
- Educació: 4%
- Roba i complements: 3%
- Transport: 2%
- Neteja i higiene personal: 2%
La conclusió principal és que el cost de l’habitatge i l’alimentació les begudes superen el 52% de la despesa total del SLR a cada unitat de convivència.
Quan s’analitza el pressupost de necessitats bàsiques que constitueix el llindar del SRL per tipologia d’unitat de convivència es constata, un cop més, l’elevat pes que suposa el cost de l’habitatge en les unitats amb una persona adulta: fins al 40% del total del pressupost. Un 27% del pressupost destinat a aquesta finalitat, i un 39% si se li afegeixen les despeses corrents de l’habitatge (electricitat, aigua, gas, telefonia fixa i Internet, assegurança de la llar, taxes relacionades amb l’habitatge i despeses de comunitat). La segona partida més important és l’alimentació, la qual representa un 25% del total del pressupost del SRL.
En aquest sentit, hi ha una disminució del pes de la partida d’habitatge (19%) en dues unitats de convivència (amb fills a càrrec i 2 o 3 adults). Un comportament invers és el de la partida d’alimentació, que representa un 16% a les unitats de convivència amb una sola persona adulta, i un 30% del pressupost de necessitats bàsiques en unitats de convivència conformades per tres o més persones adultes amb infants o joves a càrrec.
A diferència de les estimacions dels llindars de pobresa relativa, els càlculs del SRL proporcionen llindars absoluts en funció del tipus d’unitat de convivència, per sota dels quals es pot considerar que una unitat familiar entra en risc de pobresa absoluta.
Trobat ha explicat que “disposar de llindars de SRL per al municipi de Palma és un pas important a l’hora d’orientar de manera adequada i efectiva els ajuts econòmics d’urgència social, en tant que instruments que complementen les polítiques estatals i autonòmiques de garantia d’ingressos des de l’àmbit local”.
