Palma. 24/02/2023 – El regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, el Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull i el Canonge de la Seu, Teodor Suau, han assistit a la col·locació de la placa d’homenatge al monjo, filòleg i historiador Josep Maria Massot, que ha tingut lloc a la seva casa natal, al carrer del Palau número 6 de Palma.
L’acte s’emmarca dins el Dia de Record a les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. A la celebració també hi han assistit el president de la Comissió 24F, Miquel Rosselló, l’historiador David Ginard, el representants de l’Ajuntament de Marratxí Joan Francesc Canyelles i Aina Amengual, i Biel Massot, germà de Josep Maria Massot, que ha estat acompanyat d’altres familiars.
En el decurs de l’acte, Llorenç Carrió ha recordat que “Josep Massot i Muntaner fou un dels intel·lectuals més destacats des del darrer quart del segle XX fins els nostres dies i el pare dels estudis d’història de la Guerra Civil a Mallorca”. Per la seva banda, David Ginard ha remarcat la vastitud de l’obra, el rigor historiogràfic i la voluntat de de col·laboració de Massot amb la resta d’investigadors, i el fet d’haver convertit Publicacions de l’Abadia de Montserrat en la millor editorial dedicada a les humanitats dels Països Catalans.
Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941 – Monestir de Montserrat, 24 d’abril de 2022), fou un monjo benedictí, filòleg, assagista i historiador que destaca per la seva gran tasca d’investigació sobre la Guerra Civil a Mallorca, amb obres com La Guerra Civil a Mallorca, (1976); Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1959), (1978) i Guerra civil i repressió a Mallorca, (1997), com també sobre la cultura i la llengua catalana.
Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963, i amplià els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya. També es va formar de forma clandestina als Estudis Universitaris Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre 1970 i 1973 donà classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col·laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana i dirigí el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 al 1979, any de la seva publicació.
Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou conservador del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa. L’any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear, el 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, l’any 1994 fou guardonat amb el Crítica Serra d’Or de Recerca en Humanitats. És doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1999) i la Universitat de València (2016). Pregoner de la Festa de l’Estendard a l’Ajuntament de Palma (2007) i Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2009).
El 2012 se li atorgà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’any 2018 se li va atorgar la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats i l’any 2019 la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el 2021 es va publicar una miscel·lània en honor seu: ‘El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner’ (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).
