Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email

La música de cabaret i els versos de Llompart protagonitzen els Ciutat de Palma

El Teatre Principal acull la gala dels Premis Ciutat de Palma, on s’han entregat els nou guardons de les diferents categories

Noguera: “Palma és una obra col·lectiva, tothom té alguna cosa a dir o a fer, com a la cultura, que és l’essència mateixa de les nostres vides”

WhatsApp Image 2018-01-22 at 11.15.10 (1)

Palma, 20 de gener de 2018.- El Teatre Principal de Palma ha acollit avui vespre la gala dels Premis Ciutat de Palma 2017, durant la qual s’han entregat els nous guardons convocats. En total, la dotació de tots els premis ha ascendit a 100.000 euros.

El dramaturg Bernat Molina ha estat el mestre de cerimònies de la vetllada, i ha estat acompanyat per Marian Lush i Alexandra Muñoz. Els ballarins que han pujat a l’escenari han estat Tary Barceló (coreògrafa), Silvia Sánchez, Esther Martí, Igor Santos, Javier Vachiano i Néstor Navarro. Hi ha col·laborat Jesse, ‘el hombre bandera’. Han interpretat en directe cançons de cabaret, les lletres de les quals han estat adaptades per a la gala. D’aquesta manera, han sonat temes de musicals escrits per Kander and Ebb, autors d’obres com “Chicago” o “Cabaret”. La Banda Municipal s’ha encarregat de posar la música.

En la seva intervenció, el batle de Palma, Antoni Noguera, ha fet incís en quatre aspectes: les infraestructures culturals, el projecte Ramon Llull 2030, la memòria històrica i l’Any Llompart. Així, ha començat el seu discurs afirmant que els Ciutat de Palma “no són només el reconeixement a una obra de creació artística, literària o plàstica, o a un treball de recerca d’altura; es tracta, ni més ni manco, de la prova fefaent del compromís de la ciutat amb la cultura i els seus creadors”.

Per al  batle, “les infraestructures i els projectes culturals han de permetre una cultura pública, democràtica i accessible, i nosaltres, des de les institucions, hem de treballar perquè la ciutadania s’impliqui en la gestació dels projectes”.  “La presó antiga de Palma, la fàbrica tèxtil de Can Ribes o fins i tot les torres del Temple han de ser els mitjans que puguin encabir les iniciatives que genera una societat inquieta i en moviment constant”, ha afirmat Noguera.

WhatsApp Image 2018-01-22 at 11.15.13 (2)

La iniciativa Ramon Llull 2030 ha centrat la segona part del discurs. “La façana marítima de Palma conserva un patrimoni històric i arquitectònic de gran valor que permet explicar una ciutat amb una llarga història, des de la Palma romana fins a les grans transformacions urbanes de principis del segle XX”, ha dit el batle. Ara, “es fa necessari integrar-los en un projecte estratègic cultural, perquè cada un tingui un paper clau i una aportació pròpia en un model de ciutat creativa”. I, a més, “és l’hora d’incidir en els altres aspectes de la cadena creativa que implica totes les fases del projecte: la creació, la producció i l’exhibició dels béns i dels serveis culturals”.

El batle ha volgut remarcar, en relació a la memòria històrica, que “les institucions tenim el deure de preservar la memòria col·lectiva, d’escriure i completar la història de la nostra societat, aquells fragments del relat furtats per la dictadura”. Finalment, ha volgut recordar que durant 2018 es celebrarà l’Any Llompart, “poeta i activista cultural i polític, va lluitar sempre per la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears”. Per últim, ha assegurat que “Palma és una obra col·lectiva”. “Tothom té alguna cosa a dir o a fer. Com a la cultura, que és l’essència mateixa de les nostres vides”.

Llompart

Durant la gala s’han llegit dos poemes de Josep Maria Llompart que s’han musicat ex professo per a l’ocasió. El primer, “Per a una musica de chopin”, s’inspira en una peça de chopin. Li posarà veu Alexandra Muñoz i l’acompanyarà Marc Witz al piano. El segon, “El circ”, ha estat musicat per Antoni Parera Fons. El cantarà Marian Lush acompanyada per Witz al piano.

Llistat de premiats

Els guanyadors han estat els següents:

  • Premi Llorenç Villalonga de novel·la. Francesc Puigpelat Valls (Balaguer, 1959) per “L’amant de Rebis”. La dotació és de 26.000 euros. El jurat ha considerat que es tracta d’una obra àgil i ben escrita, amb estil, ben resolta i amb presència de la ironia. També ha valorat la solidesa en la construcció i el seu caràcter innovador.
  • Premi Joan Alcover de Poesia. Carles M. Sanuy Bescós (Balaguer, 1959) per “L’ordre de les coses”. Està dotat amb 12.000 euros. El jurat ha valorat la qualitat formal, caracteritzada pel vigor mètric i rítmic, la seva força lírica i la capacitat de construir un llibre de sentit unitari.
  • Premi Guillem Sagrera d’Arquitectura. Duch Pizà Flores Prats (Francisco Pizà Alabern – Mº José Duch Navarro, Eva Prats Güerre – Ricardo Flores) per la “Rehabilitació Integral del Casal Balaguer”. La dotació és de 12.000 euros. Segons el jurat, amb el premi Ciutat de Palma a l’obra de rehabilitació del Casal Balaguer, un edifici de gran importància patrimonial i referent de la ciutat, en el que la intervenció ha permès recuperar els valors de l’edifici original, eliminant afegits de forma adequada i que, en els punts en  què era necessari, l’equip ha sabut actuar de forma valenta i sense cap renúncia als valors de l’arquitectura contemporània. El jurat considera que en aquesta obra s’aconsegueix un equilibri molt proporcionat entre el que és nou i el que és vell, reconeixent i potenciant aquella vibració màgica dels casals antics de Ciutat, resultat sovint de la complexitat d’intervencions acumulades durant segles, però també de les vivències de generacions impregnades als seus murs. En definitiva es considera una molt notable resposta al sempre difícil repte d’intervenir en edificacions existents de valor patrimonial i històric.
  • Premi Antoni Gelabert d’Arts Visuals. Bel Fullana Son Carrió, 1985), per “Marquinha”. La dotació és de 12.000 euros. El jurat ha destacat la seva innovació en la pràctica de la pintura en noves formes de relació, des d’una perspectiva arriscada i desacomplexada, vinculada a una trajectòria personal que destaca per la seva capacitat per transcendir la bidimensionalitat i proposar nous relats. L’artista elabora una cosmogonia pròpia, irreverent i indiscutiblement compromesa amb el seu temps.
  • Premi d’Audiovisuals: Miguel Eek Quesada (Madrid, 1982) per “Vida i mort d’un arquitecte”. Dotat amb 10.000 euros.  El jurat ha valorat l’obra principalment pel seu interès per mostrar una Mallorca encara present a la nostra societat, l’homenatge que fa a una figura clau pel desenvolupament urbanístic de la nostra ciutat i per la seva qualitat artística i formal del projecte.
  • Premi de Còmic. Andrés G. Leiva (Córdova, 1959) per “Uno de esos días”. Està dotat amb 10.000 euros. El jurat ha atorgat el guardó a aquesta obra per la seva extraordinària qualitat gràfica, un estil fresc i cuidat, un bon tractament del color i una excel·lent composició de pàgina i ritme narratiu. És una història costumista, situada en els anys 80, amb petits detalls de realisme màgic i una profunda càrrega emocional i social, que defineix molt bé l’època. Tot això amb una mirada nostàlgica i carregada de sentiment.
  • Premi d’Arts Escèniques. Diego Ingold, Joan Fullana i Juan Tomás Martínez per “Comviure”. Dotat amb 6.000 euros. El jurat ha valorat, sobretot, la qualitat dels elements artístics i la capacitat de projecció de l’obra cap a públics fora de Palma.
  • Premi Bonet de Sant Pere de Música al millor enregistrament musical. Bubota Discos per l’àlbum “Folk Souvenir”, de Joana Gomila. Dotat amb 6.000 euros. El jurat ha valorat la seva solidesa i coherència artística, exponent d’un concepte global i un equilibri entre la modernitat i l’avantguarda musical.
  • Premi d’investigació. Guillem Aloy Bibiloni per “Atles d’arquitectura teatral a Palma. Ciutat, arquitectura i espai escènic”. La dotació és de 6.000 euros.  Se li ha atorgat el guardó per la seva contribució a l’estudi del fet teatral a Palma, establint una relació entre l’arquitectura dels espais escènics, la trama urbana i la memòria de la ciutat.

Comparteix a les teves xarxes!

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email