Article del regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió, publicat al Diario de Mallorca sobre els canvis al Consell Municipal de Cultura
La ciutat, la fan les persones i la vida és una experiència compartida. Per això podem afirmar sense cap mena de dubte que el municipi és el marc físic i humà on l’acció cultural es fa realitat en el dia a dia. Per tant, és també el lloc on les polítiques culturals, els agents socials, les entitats i les associacions, els professionals, les infraestructures culturals, les ciutadanes i els ciutadans conflueixen, així com on poden aparèixer les tensions i els conflictes, els encerts i els desencerts. És, en realitat, a l’àmbit municipal on es viuen i s’expressen les manifestacions culturals de tot tipus.
L’Administració local ha de ser amatent, amb la intenció de facilitar i planificar les millors condicions possibles que permetin una dinàmica cultural més rica i participativa, més interessant i innovadora, més afavoridora per a l’enriquiment cultural personal i col·lectiu. Una dinàmica que ha de ser la garantia per a avançar cap a la societat que tots volem: una societat oberta, lliure, plural i progressista.
Tenint en compte tot això, la setmana passada es va constituir un renovat Consell Municipal de la Cultura de Palma que servirà per a acostar la gestió municipal als agents culturals de la ciutat i, per extensió, a la ciutadania. Cada un des seus membres, a títol individual o en representació de les entitats, són persones coneixedores de la realitat i, en contacte amb moltes altres, han de ser un canal de transmissió dels interessos, les necessitats i les preocupacions de la societat, a més d’aportar un coneixement profund de la realitat pel seu dia a dia implicat en l’activitat cultural.
Aquest Consell Municipal, a semblança dels d’altres ciutats amb gran èxit com Barcelona i Saragossa, és un òrgan consultiu d’assessorament i debat que existia des del 2009 però necessitava un impuls i una renovació que els mateixos agents que ja en formaven part ens reclamaven. Per tot això iniciàrem el procés de redacció d’un nou reglament, que ha estat sotmès a les diferents fases d’exposició pública i d’informació als grups polítics que formen part de l’ajuntament, i , finalment, va ser aprovat per unanimitat al Ple del mes de gener. Aquest nou reglament n’ha modificat la composició i el funcionament per a fer-lo més participatiu i operatiu.
Entre les novetats podem destacar com s’ha establert la participació ciutadana, combinant entitats i professionals de reconeguda trajectòria que s’hi incorporen a títol individual. El total màxim de quaranta membres és la suma de tres membres de la direcció política de Cultura, un representant de cada partit polític amb representació a l’ajuntament, setze entitats, setze professionals independents –la meitat a proposta de les entitats i l’altra meitat a proposta de la regidoria de Cultura– i cinc tècnics de l’Àrea de Cultura amb veu però sense vot.
Una altra novetat és la creació de comissions delegades, les quals, amb un format de grup més reduït, són l’espai de feina més idoni. Aquestes comissions es poden constituir per a tractar qüestions puntuals o permanents i poden incorporar membres externs al Consell. Finalment, es preveu la figura de la vicepresidència del Consell, que no pot recaure en un representant polític i que s’ha d’elegir entre tots els seus membres.
A la seva primera sessió, el passat 14 de març, el Consell ja va crear cinc comissions per a començar a fer feina en els principals temes i projectes culturals que estan en marxa a Palma. Una de les funcions del Consell és elaborar informes preceptius per a crear nous equipaments culturals. Per això i davant el repte que tenim en aquests moments de convertir tres edificis històrics en nous espais dedicats a la cultura, hem considerat prioritari, i així ho vàrem exposar al Consell, crear una Comissió d’Infraestructures Culturals que es reunirà d’aquí a uns dies.
Tot i que la naturalesa d’aquest òrgan és l’assessorament i els seus acords no són vinculants, assumim el compromís de tenir en compte els seus dictàmens i incorporar-los a la política i la gestió culturals.
No vull acabar aquest escrit sense agrair molt sincerament la implicació de totes les entitats i les persones que han acceptat formar part del Consell, com també la dels tècnics de la casa i de la coordinadora general de Cultura, Francisca Niell. És una demostració del seu compromís amb Palma.
