Palma, 24 de novembre de 2020.- La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol ha presentat el balanç d’activitat de l’Oficina Antidesnonaments (OAD) de Palma, del que duim de 2020. Acompanyada pel director general d’Habitatge de l’àrea, Josep M. Rigo, la regidora ha presentat les xifres globals, que posen de manifest l’augment exponencial nombre d’expedients de lloguer que s’ha produït en els darrers anys. Fins a mitjans de 2017 el major número d’expedients era per execucions hipotecàries però, amb el pas dels anys la tendència, s’ha invertit i ara són majoritaris els expedients de lloguer. Aquest fet s’ha agreujat els darrers mesos, especialment de març i fins al juny i juliol.
De fet i tal i com ha explicat Truyol, “els darrers 4 anys el nombre d’expedients tramitats per incompliment de lloguer es mantenia al voltant dels 400 anuals. En els 10 primers mesos d’enguany ja s’ha incrementat en més d’un 80%, arribant als 721 expedients a dia 31 d’octubre”.
El 80% dels expedients tramitats durant el 2020 han estat per impagament de lloguer.
D’altra banda, en relació al número d’expedients per execucions hipotecàries, es manté el ritme de decreixement continuat amb la gestió de 102 expedients durant el 2020 (una disminució del 64%). A més i pel que fa al número d’expedients tramitats per ocupacions il·legals, l’OAD ha informat també de la disminució en xifres globals respecte l’any 2019: actualment s’estan gestionant un 40% menys d’expedients per ocupacions si es compara amb les xifres de 2019. Concretament, 89 expedients enfront dels 149 que es varen tramitar durant tot l’any passat.
Lloguer i COVID19
“La realitat és que la ciri sanitària provocada per la COVID19 ha fet agreujar aquesta situació i l’evolució mensual d’aquest 2020 mostra que el major número d’obertura d’expedients va ser per impagament de lloguer i es va produir els mesos d’abril, maig i juny, quan encara no estaven en marxa les ajudes estatals”; ha assegurat Truyol. De fet, si bé el volum de casos arribats durant el mes de setembre i octubre han disminuint, segueixen estant per damunt de la mitjana dels altres mesos de l’any i els i les treballadores de l’OAD obren de mitjana entre 20 i 25 expedients nous.
Neus Truyol: “els i les usuàries que acudeixen a l’OAD després d’esclatar la pandèmia principalment són persones que no cobren l’Ingrés Mínim Vital, que no poden accedir als ERTEs o, si el cobren, els hi és insuficient”.
En aquest sentit, Truyol ha alertat que “els i les usuàries que acudeixen a l’OAD després d’esclatar la pandèmia principalment són persones que no cobren l’Ingrés Mínim Vital, que no poden accedir als ERTEs o, si el cobren, els hi és insuficient”.
Es disparen les sol·licituds d’ajudes per fer front al lloguer
A més, des de l’Oficina Antidesnonaments es tramiten diverses ajudes que depenen de l’àrea de Benestar per a cobrir necessitats bàsiques, com són: alimentació, higiene personal, equipament de la llar, rebuts de la llum i l’aigua, i relacionats amb el lloguer. En aquest darrer supòsit s’han disparat de forma molt greu comparat amb el 2019.
Concretament, enguany ja s’han concedit ajudes d’habitatge (pagaments de rebuts pendents, ajuda per pagar l’entrada a un lloguer o habitacions o pensions) per valor de 177.630 euros, un 160% més que durant el 2019.
Enguany ja s’ha concedit ajudes per habitatge (pagaments de rebuts pendents, ajuda per pagar l’entrada a un lloguer o habitacions o pensions) per valor de 177.630 euros, un 160% més que durant el 2019.
Pel que fa a les ajudes per alimentació, se n’han concedit per valor de 2.076 euros, un 69% més que en el mateix període de l’any anterior. Així mateix, també s’han concedit ajudes per altres conceptes que han ascendit fins als 6.813 euros, un 389% més que durant el 2019.
Desnonaments aturats: l’OAD atura 2 de cada 3 llançaments programats
En relació als desnonaments aturats amb data de llançament, l’OAD n’ha aturat o aplaçat dos de cada tres des de l’inici de la seva activitat el 2015. “És un percentatge d’èxit en la seva gestió, que representa un 66% de mitjana, una xifra molt important”, ha valorat Truyol. Pel que fa al 2020, l’OAD ha aturat o aplaçat, a data de 31 d’octubre, 156 desnonaments amb data de llançament.
Malgrat aquest èxit, la realitat és que se’n continuen fent una vintena al mes, la qual cosa suposa gairebé un desnonament al dia. “Aquest terç que no hem pogut aturar es deu a motius molt diversos, però la majoria dels casos es deu que la justícia no sol aturar els desnonaments per segona vegada, tot i tenir informe de vulnerabilitat de l’OAD”, ha explicat Truyol. De fet, en aquest sentit, la regidora de Model de Ciutat ha volgut recordar també que durant l’estat d’alarma es varen suspendre els terminis administratius en els mesos de març a juny, quelcom que ha provocat que, des del mes de juliol els jutjats estiguin reprogramant llançaments que s’agreujaran durant els propers mesos.
Neus Truyol: “És impresentable que enmig d’una crisi com la que estam patint no es suspenguin els llançaments judicials. Exigim la suspensió immediata dels llançaments judicials i la revisió dels expedients ja que no són desnonaments, sinó projectes de vida” .
“És impresentable que enmig d’una crisi com la que estam patint no es suspenguin els llançaments judicials”, ha manifestat al respecte Truyol. “Exigim la suspensió immediata dels llançaments judicials i la revisió dels expedients ja que no són desnonaments, sinó projectes de vida”, ha incidit la regidora.
L’accés a lloguers socials amb les entitats bancàries: objectiu de moment frustrat i a hores d’ara, pendent
“També cal obligar els bancs i les entitats financeres a omplir amb el Codi de Bones Pràctiques, a oferir lloguers socials i a regular la moratòria de deute hipotecaris, entre d’altres. No és de rebut que només un 34% dels expedients que s’han treballat amb entitats bancàries hagin aplicat el Codi i hagin concedit la reestructuració del deute”, ha continuat Truyol.
De fet, del total de 373 lloguers sol·licitats des del 2015, només se n’han concedit 139, la qual cosa representa poc més d’un 37%. A més, la tendència marca un clar descens d’aquesta voluntat per part dels bancs i entitats financeres per acordar lloguers socials: l’any 2016 es va aconseguir una punta de 61 lloguers socials, però l’any 2019 només en van ser 7 i, en el que duim de 2020, només se n’han aconseguit 2.
La necessitat de mesures urgents i estructurals per part del Govern i Moncloa
Per tot això, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat ha exigit accions contundents per part del Govern de les Illes Balears i per part del Govern espanyol. Així, a nivell de recursos legals, Truyol ha exigit la suspensió dels llançaments judicials, obligar als bancs i entitats bancàries a complir amb el Codi de Bones Pràctiques i a oferir lloguers socials, que el Govern espanyol autoritzi, de forma urgent, als ajuntaments per a limitar els preus dels lloguers; i facultar a les entitats locals a regular incentius o gravàmens fiscals a través de l’IBI per mobilitzar el parc d’habitatges buits.
Neus Truyol: “Ningú no pot quedar enrere perquè la pèrdua de l’habitatge és la porta de l’exclusió social. I cal recordar que les ajudes econòmiques o la mediació, o l’ajornament, són només para-xocs. Exigim mesures estructurals com la limitació del preu del lloguer o la persecució dels fons voltors”.
A més, Truyol ha reclamat també l’adopció de mesures econòmiques com exigir al Govern de l’Estat l’agilització del pagament de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), “perquè que no s’està pagant”; més recursos supramunicipals per a reforçar l’OAD; que el Govern de les lles Balears desenvolupi la Llei d’Habitatge, especialment en tot allò relacionat amb pisos buits i amb l’oficina d’acompanyament en matèria d’habitatge; així com perseguir els fons voltor i exigir que surtin a la llum els pisos buits amb les quals especulen.
“Ningú no pot quedar enrere perquè la pèrdua de l’habitatge és la porta de l’exclusió social. I cal recordar que les ajudes econòmiques o la mediació, o l’ajornament, són només para-xocs, necessitam mesures estructurals”, ha recordat Truyol.
