Palma, 8 de gener de 2020- La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, un cop constatat que el sector immobiliari en el seu conjunt, mostra una contínua tendència a l’especulació amb preus desproporcionats i inaccessibles per a la població resident, ha insistit avui que “és imprescindible que les administracions públiques intervinguem en el mercat immobiliari, regulant el preu de l’habitatge. Hem de garantir un dret fonamental que es troba en perill”.
Truyol té clar que el dret a un habitatge digne és una responsabilitat compartida entre tots els agents econòmics i socials. Per això, l’Ajuntament i el Govern estan promovent més que mai la construcció d’habitatge públic i el foment de noves fórmules d’accés a un habitatge. “Però també necessitam comptar amb la corresponsabilitat del sector privat del mercat immobiliari, que ha de promoure i oferir habitatge assequible per a tothom, no només habitatge de luxe o de preus elevats, ja que podria provocar una expulsió de la població amb recursos econòmics baixos o mitjans. I això té una conseqüència directa: l’expulsió de la majoria de la població resident dels seus barris.”
Aquesta corresponsabilitat també queda recollida a la llei d’habitatge, que en el seu article 15, recull l’obligació de garantir la cohesió social, eficiència energètica i d’optimització de recursos. “Les dinàmiques del mercat immobiliari encarades únicament a la maximització dels beneficis econòmics no és socialment responsable i no compleix perquè no s’adapta a la variabilitat i la diversitat de la composició de les unitats familiars o de convivència i a les necessitats de grups específics de població, que aquesta normativa recull”.
Radiografia real de la problemàtica de l’habitatge
En els darrers 5 anys el preu de l’habitatge s’ha vist incrementat en un 50 per cent, tot i que el 2020, arran de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 s’ha disminuït un 5 per cent. “Això ens evidencia que tornam a viure una segona bimbolla immobiliària, i amb conseqüències molt greus que causen una gran crisi social per les dificultats extremes per accedir a una habitatge a preu raonable. Aquesta crisi afecta especialment les classes treballadores i populars amb una disminució d’ingressos que malmeten la seva capacitat per pagar l’habitatge. Mostra d’aquesta realitat és l’increment de les ajudes socials que no paren de créixer, mentre els casos d’ordres de desnonaments previst estan en una mitjana d’un desnonament al dia. ”, ha dit la regidora.
“L’Administració té un deute històric amb l’habitatge públic i els darrers anys estam fent feina intensament per corregir-ho”, ha deixat clar Truyol.
Reivindicacions
Per això, des de l’àrea es reivindiquen eines jurídiques i econòmiques per:
- Limitar els preus dels lloguers. Influir en els preus de mercat des de la regulació administrativa és la única manera d’obligar a la corresponsabilitat.
- Corresponsabilitzar els bancs de la situació sobretot quan incompleixen deliberadament l’obligació legal d’oferir lloguers socials.
- Suspensió immediata i indefinida dels llançaments judicials.
- Perseguir els fons voltor i fer sortir al mercat els pisos buits amb les quals especulen.
- Noves promocions urbanístiques han de donar resposta a les necessitats socials, també estant obligades a un percentatge d’habitatge a preus assequibles.
“Créixer en consum de territori no frena ni regula els preus de l’habitatge. Per això el nou PG aconsegueix donar cabuda a les necessitats dels propers 20 anys tot apostant per un decreixement i el reaprofitament de l’espai urbà ja existent, com és el cas de Son Busquets. A la vegada es posa el focus en la construcció d’habitatges nous a preus assequibles: la modificació del PG contempla multiplicar-lo per 8 a Ciutat”
El 2019 Palma tenia 172.087 habitatges, i es preveu que passi a 201.252 el 2040. (+29.165 habitatges nous) El 47,58% de l’habitatge nou serà habitatge protegit (7.808), en els nous urbanitzables i sòls urbans de transformació, com ara Son Busquets. Actualment, Palma compta amb 0,89% d’habitatges socials entre els del PMH i l’IBAVI, però les projeccions del nou Pla General faran que el 2040 arribi 6%, és a dir 12.174 habitatges socials. Això significa que el nou Pla General multiplica per 8 l’habitatge social i també significa multiplicar per 4 la mitjana estatal en habitatge assequible.
