Palma, 26 de febrer de 2021.- El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, i la directora general d’Arts Visuals, Aina Bauzà, han fet públic avui els guanyadors de la convocatòria de contractació de comissariats 2021 del Casal Solleric. El jurat ha seleccionat per unanimitat els projectes La condición vocal, de Marta Ramos-Yzquierdo i Nostàlgia de futur, de Diana Padrón.
Noguera ha afirmat que “amb aquests projectes i tota la programació anual del Solleric, el Casal es converteix no només en un espai d’exposició, sinó en un espai de reflexió i pensament crític”. El tinent de batle també ha volgut destacar que “aquesta legislatura hem fet feina perquè siguin jurats experts i independents qui seleccionin els candidats que considerin millors tant a l’hora de dirigir el Solleric com a l’hora de programar aquests comissariats”. Per part seva, la directora d’Arts Visuals, Aina Bauzá, ha remarcat que “creim en les convocatòries públiques i per això les volem potenciar. És el segon any de la Crida a la contractació de projectes de comissariat i s’han presentat 30 projectes d’alt nivell, la qual cosa ens anima a seguir endavant per aquest camí de transparència”
Els projectes
- La condición vocal, de Marta Ramos-Yzquierdo, proposa treballar a través de tres instal·lacions sonores, audiovisuals i/o performatives de l’artista Laura Llaneli. El jurat en destaca l’aproximació innovadora sobre les repercussions socials de la pandèmia a través de so, creuada amb una lectura sobre la disposició corporal, els nous hàbits i les percepcions socials.
Marta Ramos ofereix una relectura de gènere de la remor i el crit, amb propostes performàtiques i participatives que s’adapten molt bé a l’Espai Dipòsit del Casal Solleric, recreant-hi un nou escenari íntim on les vibracions del so revelaran un nou canal d’expressió i conceptualització del murmuri.
- Nostàlgia de futur, de Diana Padrón, que treballarà amb l’artista Ro Caminal, presenta una proposta que es construeix a partir d’un procés col·lectiu i relacional sobre les zones perifèriques de Palma. Reflexiona i construeix la identitat de Palma en convivència amb la ruïna en la producció contemporània. Es proposa, a més, en una conjuntura històrica on la urgència sanitària ha obligat a ajornar futurs i, per tant, en el moment més oportú per a tornar a apel·lar a una “nostàlgia de futur”.
El jurat ha valorat especialment que aquesta proposta construeix un relat comunitari específic per a la ciutat que aporta una construcció conscient sobre la identitat i l’evolució de Palma.
