Palma, 20 de maig de 2021.- El tinent de batle de Cultura i Benestar social, Antoni Noguera, la directora general d’Arts Visuals, Aina Bausà, la comissària del projecte Nostàlgia de Futur, Diana Padrón i l’artista Ro Caminal han presentat Nostàlgia de futur, que es podrà veure des d’avui i fins al 29 d’agost a la planta baixa del Casal Solleric. Noguera ha destacat la importància d’aquest tipus de propostes que situen el Solleric com a centre de referència artístic a Ciutat i que conviden a la reflexió a través de temes d’actualitat.
Nostàlgia de futur és un projecte comissarial de Diana Padrón, guanyador de la crida de projectes de comissariat 2021 del Casal Solleric que es materialitza a través d’una exposició composada per dues instal·lacions de l’artista Ro Caminal, així com un seguit d’activitats públiques postcovid. La primera es va fer el passat 26 d’abril i es plantejava com una primera presa de contacte a través d’un recorregut participatiu per la ciutat de Palma. La comissària Diana Padron ha explicat que al projecte també es contempla una xerrada amb el geògraf Ivan Murray al pati del Casal Solleric el mes de juny i una conferència en línia de l’investigador en art i arxiu Jorge Blasco el mes de juliol. Per al tancament de l’exposició es presentarà una publicació dissenyada per Balbina Sardà, que inclourà documentació de les obres de Ro Caminal, així com un text de la comissària i d’Ivan Murray.
Bausà ha remarcat que “les dues instal·lacions que podem veure a l’exposició són el fruit del treball de camp i la immersió feta per l’artista a la nostra illa. És una exposició totalment contextualitzada, que parteix d’una acció participativa amb la ciutadania. Diana Padrón i Ro Caminal ens parlen de Palma, Mallorca i per extensió del Mediterrani, des d’un present crític que ens mostra un futur incert.”
La comissària Diana Padron ha explicat que Nostàlgia de futur té un component de nostàlgia vinculada també a la runa: una runa contemporània molt present als països del mediterrani vinculada als processos del sector serveis i la indústria immobiliària. L’artista Ro Caminal, però, ha volgut deixar clar que “l’exposició, més que tractar sobre el turisme se centra en el binomi indústria turística i urbanisme, a Palma en concret, i a Mallorca en general”. Caminal ha dit que el projecte s’ha fet d’una manera intensa i ràpida perquè així ho requeria la convocatòria. Al mateix temps ha assegurat que no hauria estat possible sense la col·laboració d’experts locals com Jesús González, Ivan Murray, Tolo Buades, Biel Horrach o Pep Martin, entre d’altres.
El marc de Nostàlgia de futur
Quan el 1976 Josep Renau apel·lava a una “nostàlgia de futur” invocava un passat anterior a la Dictadura en què era possible imaginar un demà. Pensada com a projecció d’una experiència inexistent, com a construcció ideal del passat i fundadora d’un imaginari o una narrativa oficial, la nostàlgia col·lectiva obvia els relats heterodoxos i una responsabilitat amb el nostre propi present. Però Walter Benjamin va identificar una altra classe de nostàlgia: la que evoca una promesa incomplerta. Ara bé, la cultura contemporània ha demostrat la seva capacitat per a combinar ruïna i futur partint d’una altra idea de Walter Benjamin: mentre el vent del progrés ens arrossega cap al futur, creix davant nosaltres un cúmul de ruïnes. Són nombrosos els diagnòstics que apunten a una reaparició del ruïnós associat a allò que Rem Koolhas va anomenar “espai fems”. L’àmbit de la Mediterrània, amb els diferents graus d’industrialització, descolonització i terciarització, ha experimentat una radical transformació a conseqüència de les agendes turístiques. L’urbanisme de les ciutats mediterrànies ha esdevingut un arxipèlag trossejat de no-llocs que, com va apuntar Marc Augé, es defineixen precisament com a llocs sense nostàlgia.
