Palma 23 de febrer de 2024.- Amb motiu del 24 de febrer, Dia de Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, MÉS per Palma ha dipositat avui unes flors en homenatge a la figura del batle de Palma, Emili Darder, que fou afusellat aquest dia de l’any 1937 pels feixistes. Ho ha fet davant el seu bust de la plaça de la Porta del Camp, situat just davant la casa de Darder, que fou requisada per les autoritats militars en dictadura franquista. Avui en dia la casa d’Emili Darder està en mans del Ministeri de Defensa. MÉS per Palma exigeix al govern de l’Estat espanyol que el Ministeri retorni la casa de l’ex-batle a la ciutat. “87 anys després de l’assassinat del batle democràtic, ja és ben hora que l’Estat daci la seva reparació de les víctimes. La casa de Darder ha de ser la casa del poble, de la democràcia. No pot continuar estant en mans de l’exèrcit”, afirma Truyol.
Així, Truyol ha reiterat la reivindicació de MÉS per Palma de que la casa d’Emili Darder torni a la ciutat per construir-hi un centre cívic i humanístic que recuperi la memòria històrica i que promogui els valors d’educació, cultura, justícia social, salut pública i defensa de la pau i la democràcia que varen definir el batle de Palma. Una demanda que sempre ha fet la formació, que va fer també l’Ajuntament de Palma encapçalat per Antoni Noguera, i a la qual els governs espanyols encapçalats tant pel PP com pel PSOE sempre s’han oposat.
La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha reivindicat la figura del batle: “Emili Darder fou vilment assassinat per defensar els drets dels treballadors i de les treballadores de Palma, la democràcia, la igualtat i la justícia social”, i també les altres persones que el varen acompanyar en aquest suplici: el diputat socialista Alexandre Jaume, el batle d’Inca Antoni Mateu i l’empresari Antoni Maria Ques.
La portaveu de MÉS ha recordat també que “l’any 2018 l’Ajuntament, a iniciativa de MÉS per Palma i de la mà dels col·lectius memorialistes, va declarar el 24 de febrer com a Dia de Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, precisament per recordar Darder, Jaume, Mateu i Ques, i totes les persones assassinades i represaliades pel feixisme. Un record que ara els nega el PP, amb el negacionisme històric habitual del Pacte de Retrocés. L’exbatle de Palma mereix l’homenatge que Jaime Martínez no li vol donar. És per això que no faltarem a la cita organitzada per la Plataforma per la Memòria Democràtica aquest diumenge a les 12.00 h al Mur de la Memòria del Cementeri de Palma”, ha conclòs Truyol.
