El Pla General de Palma aposta per convertir els barris en els centres de referència de la ciutat

Palma, 7 de juliol de 2020- La regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat, Neus Truyol, acompanyada del batle de Palma, José Hila, han presentat avui els objectius del nou Pla General en relació al territori i l’urbanisme, basat en un dels 5 eixos que articulen les mesures i el contingut de la proposta de planejament: Obrir Palma als barris i pobles, i convertir-la en una ciutat més estimada. Això es concreta de la següent manera:

• Aposta per una ciutat compacta (densitat mitjana), complexa (mescla d’usos) i contínua (compatible amb l’entorn natural). 
• Significa obrir la ciutat policèntrica en la quals els barris s’entenguin com a llocs de trobada. S’han d’equilibrar les desigualtats entre zones i frenar la segregació, per fomentar una ciutat sostenible, cohesionada socialment, mediambientalment eficient i integrada. 
• Defensa d’un urbanisme sostenible que implica una reducció del consum de territori.  Cercar l’eficiència en l’ús dels recursos naturals i disminuir pressió dels sistemes urbans sobre el territori.  
• S’aconsegueix donar cabuda a les necessitats dels propers 20 anys (habitatge, activitats productives, etc) disminuint en 174,1ha l’ocupació de sòl urbà i urbanitzable en relació al planejament vigent. 

“Per tant, un desenvolupament i aprofitament òptim del territori és possible i sobretot necessari.  Per això apostam per la reducció del consum de territori en relació als plans anteriors, incrementam la protecció del sòl rústic i apostam per la protecció del patrimoni i del paisatge urbà”, ha dit el batle José Hila.

“El Pla General és una oportunitat per millorar la qualitat de vida de les persones, ara i en els propers 20 anys”. Hila ha assegurat que garanteix la sostenibilitat ambiental, l’eficiència territorial, la mobilitat sostenible, a més de millorar la qualitat de vida de les persones. “La pandèmia provocada pel COVID-19 ens demostra la necessitat de dissenyar una ciutat pròxima, saludable, amb espais verds i una xarxa de parcs públics de proximitat. Una ciutat que aposta per l’habitatge assequible, una economia diversificada i una mobilitat sostenible”.

Neus Truyol: “Defensam un urbanisme sostenible i la regeneració urbana, per tant, un ús racional del territori. La depredació constant del sòl s’ha d’aturar perquè no dona resposta a les necessitats reals socioeconòmiques, ambientals i post COVID-19”

El batle ha insistit que “cal superar el model territorial del PGOU de 1998 en considerar-lo insostenible”. Hila ha explicat que es va classificar com a urbanitzable una gran superfície d’hectàrees (1.045,53 concretament) amb una organització contrària al principi de compacitat i una baixa eficiència territorial. Al mateix temps que no ha aconseguit satisfer les necessitats d’habitatges socials de la ciutat. Com a dada, només un 52 per cent del sòl urbanitzable s’ha desenvolupat i recepcionat finalment, mentre un 24 per cent segueix sense tenir Pla Parcial aprovat, és a dir, més de 250 hectàrees”.

“I tot això no ho fem sols, sinó seguint les estratègies europees i estatals de planificació urbana, ens situam al capdavant de les polítiques que apliquen les exigències de la Nova Agenda Urbana. Precisament, per potenciar aquesta aposta de desenvolupament sostenible, el Pla General incorpora la visió i els 17 objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i els de la nova Agenda Urbana espanyola”. Això suposa ordenar el territori per:

-Evitar la dispersió

-Prevenir els impactes del canvi climàtic

-Afavorir la proximitat i la cohesió social

-Garantir l’accés a l’habitatge

-Afavorir la diversificació de l’economia local

En aquesta línia, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha afegit que “la tendència europea i el conjunt de polítiques sectorials desenvolupades fomenten el desenvolupament urbà però controlant l’expansió urbana. S’aposta perquè les distàncies siguin curtes, enfront dels tradicionals models de creixement horitzontal i s’adverteix dels greus inconvenients d’una urbanització dispersa, com ara l’impacte mediambiental, insuficient prestació dels serveis públics, la ineficiència econòmica a causa dels elevats costos energètics i de manteniment de les infraestructures”.

La responsable de l’àrea ha explicat que l’aposta per l’urbanisme sostenible amb criteris d’interès públic permet desenvolupar un aprofitament òptim del territori. “El model de consum i depredació descontrolat i constant del sòl s’ha d’aturar perquè no dona resposta a les necessitats reals socioeconòmiques, ambientals i post COVID-19. Per això apostam per un model de ciutat compacta, complexa i contínua, la qual cosa suposa aprofitar de manera òptima el territori i incorporar criteris de sostenibilitat mediambiental i urbanística. És a dir, restringir la classificació de nou sòl urbanitzable només als casos que sigui necessari per abastir les necessitats d’habitatge de la població dels propers 20 anys i preservar-ne el sòl rural restant. I d’una altra banda, donar resposta a les necessitats dels barris i els pobles amb mescla social i d’usos, impulsar processos de Regeneració Urbana Integral, i fomentar els equipaments de proximitat”

Amb tot, Truyol ha detallat les mesures que desenvolupa el nou Pla General en relació al territori:

1. Reducció considerable del consum de territori respecte als plans anteriors: 

• S’aconsegueix donar cabuda a les necessitats dels propers 20 anys (habitatge, activitats productives, etc) disminuint en 174,1ha l’ocupació de sòl urbà i urbanitzable en relació al PGOU vigent.  
• Es proposa que les 320,54ha de sòl urbanitzable es destinin a donar resposta a les necessitats d’habitatges, mancança d’equipaments, activitat productiva, i zones verdes.  
• Una densitat mitjana, molt semblant a la densitat actual, i adaptada segons les característiques dels barris de l’entorn. Front un model com el de Son Gual amb 5habitatges/ha, s’adapten els barris a un densitat que pot variar entre el 40-75habitatges/ha, en funció dels barris contigus i amb els quals ha de tenir continuïtat i coherència.  
• Una classificació de sòls urbanitzables amb una mescla social i d’usos compatibles, front la disgregació d’usos del PGOU del 98 i l’Avanç del 2014. 
• Un dels principis també el de la Regeneració urbana, front grans operacions de creixement urbanístic, s’aposta per identificar àrees urbanes en les quals s’ha de prioritzar l’execució de programes de regeneració i revitalització de barris, com poden ser: Son Dureta, Son Roca, Camp Redó, Son Gotleu, Foners, Polígon de Llevant, Son Fortesa, La Soledat Nord, entre d’altres. 

La comparativa dels sòls segons tipologia: 

2. Increment de la protecció del sòl rústic 

• Classificar com a sòl rústic els terrenys preservats dels processos urbanístics pels seus valors naturals, productius o culturals, pel manteniment de l’equilibri territorial i ecològic, o bé perquè resulten innecessaris per atendre les necessitats de la població. 
• Proposar la desclassificació de 212,31 ha del planejament vigent: Son Gual, Gènova, Puntiró, Son Garcia Vell, entre d’altres. La motivació es basa en què es tracta de zones amb una densitat molt baixa, localització aïllada, afectació a valors ambientals o paisatgístics i en alguns casos han renunciat al desenvolupament urbanístic.  

A més, es proposa processos de renaturalització de part del sòl ja transformat. “El Nou Pla restableix la condició de sòl rústic d’un petit enclavament (classificat com a urbà en PGOU 1998) en la zona de Es Carnatge, corresponent a unes antigues instal·lacions esportives privades ja en desús. Suposa 1,35ha. I també preveu la desclassificació de 7,4ha a Establiments”, ha explicat Truyol.

 3. Aposta per la protecció del Patrimoni i el Paisatge urbà 

S’aposta per la protecció de la ciutat existent, ampliant el catàleg d’edificis protegits, i dels barris que representen nuclis tradicionals, són una prioritat i un deute amb la ciutat. 

“A més, el Pla General incorpora la perspectiva del paisatge. El planejament no és construcció i consum de territori, també significa respectar l’entorn i el paisatge urbà i natural”. Alguns exemples serien:

• Paisatge urbà: Després d’especial atenció al Centre Històric de Palma, ara es dignifiquen els barris i pobles de Palma. 
• Paisatge periubà 1: garantir l’òptim tractament de les vies, carrers i camins d’entrada a Palma. 
• Paisatge periurbà 2: dotar de projecte el que fins ara s’ha conegut com el sòl no urbanitzable, amb expectatives de transformació, dotant aquest sòl de l’òptima regulació per posar en valor els elements que caracteritzen cadascuna de les subunitats de paisatge. 

“L’objectiu del nou Pla General és donar resposta als reptes ambientals, socials i urbanístics de la ciutat d’ara i dels propers 20 anys amb una estratègia innovadora, basada en el desenvolupament sostenible i la justícia social i la humanització de la ciutat”, ha conclòs Truyol.