Palma, 14 de juliol de 2020.- La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha desgranat avui en roda de premsa un altre dels eixos que articulen les mesures i el contingut del nou Pla General: Obrir Palma a la mar i la natura. “Això significa que regeneram el territori amb més infraestructura verda mitjançant corredors verds, a més de tancar el cicle de l’aigua, fent de Palma una Ciutat més permeable, tot potenciant la sobirania energètica”.
El Nou Pla General fa una transposició de l’Estratègia de la Infraestructura Verda per la millora del capital natural d’Europa, així com de l’Estratègia Estatal de la Infraestructura Verda per la Connectivitat i Restauració Ecològica.
Obrir Palma a la mar i la natura, interconnectant sistemes urbans i espais naturals
La restauració ecològica de la infraestructura verda permetrà fer de Palma una Ciutat autosuficient i resilient davant l’emergència climàtica. Això es concreta en les següents mesures:
-Regeneració de l’ecosistema territorial, amb la infraestructura verda mitjançant el sistema de corredors verds, que conformarà un sistema ambiental integral que abasta des de la Serra de Tramuntana i na Burguesa fins a l’ecosistema marítim amb la seva pradera de la posidònia. Connectivitat que proporcionen els grans corredors verds amb el traçat dels torrents.
Neus Truyol: “El nou Pla General introdueix l’urbanisme des de la perspectiva de la ciutat com a ecosistema, per això cream una xarxa de parcs públics de 2 milions de metres quadrats més”
-Renaturalització de la ciutat amb l’ampliació de la xarxa de parcs verds. Ciutat com a refugi climàtic, preparant-la pels efectes de l’illa de calor o els períodes de sequera.
-Tancar el cicle de l’aigua, fent de Palma una ciutat més permeable (espais verds i renaturalitzats) millorant els sistemes de sanejament i eliminant els abocaments a la mar. Preservar així la mar i la posidònia.
– Humanitzar el front litoral, des de Calvià fins a Llucmajor, conformant una gran via verda i resolent els trams més crítics, com ara:
-Projecte de millora del front marítim (reforma del Passeig Marítim, reconnectant els barris amb la mar)
-Continuació del Passeig Calvià cap a Sant Agustí i Cala Major
-Renaturalització del front marítim de Platja de Palma
“És urgent prendre mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i concebre la ciutat com a ecosistema: des de la Serra de Tramuntana fins a la praderia de posidònia, passant per torrents i espais verds. L’urbanisme ecosistèmic, aquell que entén el territori com una gran infraestructura verda capaç de satisfer bona part dels serveis essencials que requereix la ciutat des del punt de vista ambientals, és una de les innovacions més destacades del nou Pla General”, i això es concreta en les següents línies de feina:
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-hyphenate:none; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”,serif; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} p.Normal1, li.Normal1, div.Normal1 {mso-style-name:Normal1; mso-style-priority:99; mso-style-unhide:no; mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-hyphenate:none; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”,serif; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} @page WordSection1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.WordSection1 {page:WordSection1;} –>
El Nou Pla General proposa la creació d’un sistema d’espais lliures i parcs lineals que connecten els espais naturals de l’entorn de la ciutat amb la mar El nou planejament concep el territori com una gran infraestructura verda que permet satisfer tots els serveis que requereix la ciutat
1.Connectors ecològics, és a dir, el sistema ambiental integrat que abasta des de la Serra de Tramuntana i Na Burguesa fins a l’ecosistema marítim amb la seva praderia de posidònia i format interiorment pels corredors ecològics que suposen els torrents de Malpas, Sa Riera, Bàrbara, Torrent Gros i Síquia de Sant Jordi.
2. Protecció del sòl i del medi marí contra inundacions: Implantar Sistemes de drenatge sostenible, preveure lleres de laminació als torrents
3. Autosuficiència o sobirania energètica, en aplicació de la llei autonòmica de canvi climàtic
“L’objectiu és ser autosuficients energèticament des de la màxima optimització del sòl ja transformat; optimitzar i reduir el consum d’aigua, fomentar el cicle dels materials i reduir els residus i afavorir el reciclatge”. Si bé la Llei de Canvi Climàtic preveu que els nous urbanitzables han de ser autosuficients energèticament, el Nou Pla General introduirà mecanismes per millorar l’autosuficiència energètica del sòl urbà existent. Així, s’incentivarà la regeneració urbana per introduir cobertes solars als terrats del parc edificat existent, mitjançant l’ordenació detallada.
El Nou Pla General també proposa la creació d’un sistema d’espais lliures i parcs lineals que connecten els espais naturals de l’entorn de la ciutat amb la mar. Un tractament de tot el conjunt dels sistemes naturals i espais lliures, des de la Serra a la pradera de posidònia del fons de la badia, com part d’un únic ecosistema a preservar i millorar. “Aquest és un dels aspectes innovadors que introdueix l’urbanisme des de la perspectiva de la ciutat com a ecosistema”, ha dit la regidora.
El Nou Pla General proposa la creació d’un sistema d’espais lliures i parcs lineals que connecten els espais naturals de l’entorn de la ciutat amb la mar.
Això es concreta en la creació d’una xarxa de parcs públics de gairebé 2 milions de metres quadrats. Truyol els ha definit com a “espais verds que integren els valors naturals a preservar, articulen la trama urbana i afavoreixen la millora de la qualitat de vida de les persones.” Això permet crear nous corredors verds:
“Cala Major-Bonanova”; “Porto Pi-Marivent”; “Bellver-La Teulera-Torrent del Pas”; “Son Puigdorfila-Sant Magí”; “Sa Riera-Son Roca”; “Parc de Ses Vies entre Plaça Espanya i Son Cladera i s’Indioteria”; “Torrent de na Bàrbara”; “Parc de Llevant-Son Güells”; “Torrent Gros”; “Del Mar/Front Marítim” i “Platja de Palma”.
“El Torrent Gros exemplifica perfectament aquesta ciutat en clau d’urbanisme ecosistèmic: esdevé un corredor públic que connecta la Tramuntana amb la mar. A més, aconseguim un parc a escala metropolitana que connecta dos municipis, Marratxí i Palma, i permet mitigar i adaptar els efectes del canvi climàtic i reduir l’illa de calor”
El nou planejament proposa una superfície estimada de 5.209.549m2, Sistemes Generals d’Espais Lliures dels quals 1.987.418m2, és a dir, 38,15% són de nova incorporació. Això implica un augment substancial en relació a les zones verdes per habitant: el planejament vigent calcula uns 6,21m2/resident, i el nou Pla General proposa més de 10m2/resident, és a dir, implica un increment d’un 61,83%. “Apostam per la justícia ambiental, per garantir grans parcs de referència al conjunt dels pobles i barriades de Palma”.
“Tal com han certificat alguns estudis universitaris nacionals i internacionals i l’Organització Mundial de la Salut, les àrees verdes residencials milloren la qualitat de vida dels ciutadans i la salut pública. Segons les investigacions això suposa una protecció contra la mortalitat prematura a més de tenir altres efectes positius sobre la salut, com ara la reducció de l’estrés i la millora de la salut mental”.
Un altre dels objectius és la recuperació dels elements que estructuren el territori de Palma: els torrents. Els grans:
- Sa Riera
- Na Bàrbara
- Torrent Gros
- Sant Jordi
Però també els d’escala intermèdia, com ara els de:
- Cala Major
- Porto Pi
- Es Mal Pas
- Sant Matgí
“Les zones verdes i els espais lliures no tenen només importància estètica sinó que inclou tot el component d’infraestructura verda, ens ajuda a tancar el cicle de l’aigua, millora la biodiversitat, millora l’adaptació enfront el canvi climàtic i recarrega els aqüífers de cara a possibles sequeres”, conclou la regidora Neus Truyol.
